Data de realització: pont de la castanyada 2012
Distància: 38,85 km.
Desnivell: 1000 m.
Dificultat tècnica: globalment baixa, però hi ha un 20% de trams molt exigents que alenteixen força el ritme.
Ciclabilitat: 99%.
Durada: 6.30 h.
Punt d'inici: zona esportiva de Rupit.
Més informació de la comarca: Osona
Rupit- el Collell- Pla de les Soques- coll del Bram- Serra de Cabrera- Sant Julià de Cabrera- El Sitjar- Cantonigròs- Tavertet- Rocallarga- Rajols- Rupit
Segona jornada per terres osonenques (el dia anterior, cal dir que també amb incursions a la Selva) però aquest cop creuem la presa de Sau i saltem a l'altra banda del Ter.
Així com el paisatge de les Guilleries del dia precedent es caracteritza per una espessa boscositat, el tastet per Collsacabra el destacaríem per ésser un territori de cingleres i altiplans i un trencacames per a les btts.
Iniciem la ruta des de Rupit; més concretament des de la zona esportiva situada als afores del poble i on podrem deixar el cotxe sense haver de pagar la corresponent taxa d'aparcament. Prenem la BV-5208, en direcció contrària al poble, fins enllaçar amb la C-153 que seguim a l'esquerra durant uns pocs metres. Ben aviat abandonem l'asfalt i tombem a la dreta per continuar per unes pistes en força mal estat. Fins arribar al Mas el Collell, al pk 5.8, els obstacles els resumiríem en: superar tanques (fins al punt de treure de polleguera al més pacient -seguíem aquests dos tracks: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/
De del Mas Collell optem per seguir les traces de GR-2. Els primers metres són complicats per fer-los damunt la bici ja que ni tant sols el sender és molt evident i les senyalitzacions escasses. Quan el GR recupera la pista, el terreny es fa més ciclable però mantenint un bona dosi de duresa.
A partir del pk.8.8 enllacem amb una nova pista més transitada; ara sí, guanyem en comoditat fins arribar al coll del Bram on aparquem les bicis per fer els darrers 100m de desnivell a peu al cim de Cabrera.
Des de Cabrera gaudim d'unes excel.lents vistes a 360º. A continuació desfem camí fins recuperar les bicicletes i iniciar el descens per un corriol gens fàcil (ara seguim itinerari del centre BTT) i, a més, transitat per excursionistes.
A partir de Sant Julià de Cabrera recuperem durant uns metres una pista asfaltada que en poc més d'un quilòmetre tornarem a abandonar. A les proximitats de Cantonigròs tornarem a prendre l'asfalt. Arribem al poble, el creuem i a la sortida trobem l'indicador que ens enfilarà cap a Tavertet. A partir d'ara els camins es troben en molt bon estat, amb una lleugera remuntada d'uns 60m i posterior descens fins el ben situat poble de Tavertet. Des d'aquesta turística vila amb captivadors caients cap a la vall de Sau prenem un camí rural (cimentat) que voreja les cingleres de l'Avenc. Tot plegat un còmode ascens de 200m fins a Rocallarga que ens permetrà gaudir sense remordiments de les vistes de les cingleres i, cap a l'altra banda del riu, de les Guilleries.
Ara ja només ens queda el darrer descens fins a Rupit, amb una primera part per pista fins a Rajols i, un divertit per sender fins a Rupit exceptuant els darrers 200m que són inviables per fer-los en btt.
Entrem a la vila medieval pel pont penjat tant característic de Rupit i, ja que hi som, aprofitem per fer un recorregut a peu pel centre d'aquest turístic poble.
2 comentaris:
Llegint la vostre descripció de la ruta he recordat que una fa cinc mesos, a Sant Julià de cabrera, vaig tenir un problema seguint la traça d’un dels que dius que vas seguir, va penjar la traça sense corregir o avisar que en un lloc s’havien perdut, mitja hora fent el senglar per entre boixos, l’hi vaig enviar un correu per que rectifiques la traça o almenys avises, avui he comprovat que no ha fet res. La ruta que seguia es aquesta http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1349187 i la meva descripció http://teampoal.blogspot.com/2012/06/cantonigros-el-pedro-rupit-la-devesa.html.
Salut i no pareu de fer dentetes!
Hola Joan,
comparant-la amb la teva piulada, veig que vam fer moltes parts que són coincidents -la de Sant Julià, no-; i algunes precisament són les parts més estranyes -prop del Collet de Pixanúvies-... creua camps, passa pel pati de cases... (nosaltres -és una opció molt personal- no ho haguéssim penjat mai).
Aquesta és la 'grandesa' de la xarxa: que hi és tot, el bo però també el dolent (tot i que sobre gustos, colors); i l'únic filtre fiable que ens queda, en la majoria d'ocasions, és anar-hi i a veure què et trobes, perquè la gent ho penja tot, valgui o no la pena (i amb explicacions poc clares o directament sense detallar res de la ruta).
A veure si coincidim algun dia a la muntanya!!, perquè veiem que fem rutes molt similars
Salut.
Publica un comentari a l'entrada