Traductor

dilluns, 8 de juliol de 2013

BIKEFOSCA by Pass@muntanyes. SEGONA ETAPA




L'any 1911 esclatà a la Vall Fosca una activitat fins llavors mai viscuda ni imaginada i que va trencar amb el ritme i mode de vida d'aquella recòndita vall pirinenca. Un territori demogràficament baix, dedicat bàsicament a la ramaderia i agricultura, i amb llargues temporades d'incomunicació vers l'exterior per la cruesa dels hiverns, va viure durant 3 anys el frenesí de la construcció de la primera central hidroelèctrica del país. Aquest fet va transformar la vall de manera perpètua; 100 anys després, nosaltres ho reviurem mentre recorrem la BikeFosca. 
Camins, pobles i muntanyes amb molt passat i desitgem que amb molt futur.


SEGONA ETAPA

Oveix-Espui-Triador-carrilet- Estany Gento- Pigolo-Capdella-Central de Capdella

Distància: 43.5 km
Desnivell positiu: 1.500m
Desnivell negatiu:  1.300m
Dificultat tècnica: alta (puntualment molt alta)
Punt de sortida: Oveix
Punt d'arribada: Central de Capdella
Allotjament: Refugi Tacita


Des d’Oveix sortim amb la fresca del matí en baixada per asfalt poc més de 3 km; res fa preveure el canvi radical que prendrà la ruta tot just començar ja que, quan abandonem la carretera, prenem una pista tremenda que puja al 20% durant mig quilòmetre: escalfament express. A continuació, tot i que continuem ascendint, el tema es calma notablement fins que ben aviat prenem un preciós corriol obert durant construcció de la central hidroelèctrica de Molinos, el qual flanqueja durant 4 km pel Solà de la Torre, un centenar de metres per sobre de la carretera i del riu Flamisell, amb la qual cosa gaudim d’unes generoses panoràmiques de tota la vall. 










Quan empalmem amb la carretera ens toca fer un quilòmetre i mig d’asfalt fins que ens desviem per prendre la pista al Triador. Que es pot dir que no se sàpiga? 12 km al 8,2% de bon ascens excepte per alguna rampa més punyetera i alguna bèstia motoritzada que no entén que el manteniment dels camins no es fa per obra divina i que, per tant, cal evitar de transitar-hi a tot drap, erosionant el que no està escrit... i no cal dir-ho, a banda de trinxar l’ambient de tranquil·litat propi de l’alta muntanya.









Un cop al coll comença una de les parts més estètiques de la BikeFosca: el carrilet o Via verda i el descens de la Canal del Pigolo. La primera part, el carrilet, són 5 km de corriol totalment horitzontal amb les ‘úniques’ dificultats de, primerament, l’exposició molt alta en determinats punts (una caiguda podria tenir conseqüències molt dolentes, per tant, compte de no ensopegar amb l’antiga via) i, en segon lloc, per la presència de trams molt puntuals de terreny molt trencat; amb tot, un gaudi per a tots els sentits. A més, tampoc ens podem oblidar de la presència d’un seguit de túnels que ens traslladen a principis de segle passat i ens recorden l’ús original d’aquesta infraestructura.






Si en voleu saber més sobre aquests anys d'intensa activitat a la Vall Fosca, l'Eva i els guies del Museu Hidroelèctric de Capdella us poden explicar molts detalls sobre aquest període en què Emili Riu, un empresari i polític català, va capgirar una vall fins aleshores mig aillada i desconeguda per tal d'explotar les seves aigües i produir una energia elèctrica molt necessitada pel desenvolupament industrial català. Aquí és on es va endegar la primera central hidroelèctrica del país i és, en aquest museu, on podreu satisfer la vostra curiositat. Un espai ple d'elements representatiu, imatges sorprenents i amb un guiatge farcit d'anècdotes, i molta història.
Tot plegat, descobrireu una Vall Fosca que, malgrat el seu nom, va donar llum a una Catalunya industrialitzada necessitada d'energia.




Acabada la part estrictament de carrilet (pel poc que hi ha de fer i desfer val la pena apropar-se a l’Estany Gento) empalmem amb el corriol de la Canal de Pigolo. ‘Només’ són 350 m- però quins 350 m-!!! Els que es pensin que és un gran descens en BTT creiem que s’equivoquen; aquest corriol té sentit gràcies a l’ambient de MUNTANYA que l’acompanya. Els 100 primers metres són prou fàcils però, a continuació, hi ha una secció MOLT difícil amb esglaons de fusta que demanen un domini tècnic molt elevat o, en cas contrari, ens tocarà arrossegar la BTT (aproximadament uns 5 minuts). 





El corriol prossegueix amb trams més fàcils fins al final, però cal tenir en compte que venim d’una dificultat elevadíssima; per tant, gairebé tota la resta la podrem fer damunt la bici però sense treva, ja que la nombrosa pedra solta que hi ha ens posarà repetidament a prova. Amb tot, creiem que quan arribeu a la Presa de Sallente ho fareu amb un bon regust, especialment si no coneixíeu la citada canal.
Un cop a la presa continuarem perdent uns metres per asfalt fins que en un revolt a l’esquerra l’abandonarem i resseguirem un tram de Camins Vius fins a Capdella, un antic sender gairebé tot ciclable. Són uns 200 m- i uns 2 km on la principal dificultat és, a banda d’alguna secció més pedregosa, la generosa vegetació que normalment l’habita. 




Aquesta tònica s’accentua quan passat Capdella prenem un altre corriol que ens baixa enmig d’una espessa vegetació fins a la Central de Capdella (en cas que trobeu el sender desbrossat la dificultat decreix notablement i el raconet és molt acollidor; a més, fareu un breu tram vora un petit canal on haureu de lluir el vostre equilibri). 





Arribats a la central ja només ens queda una breu remuntada fins a l’acollidor Refugi Tacita, on la Sandra i l'Óscar us faran sentir com a casa. 




Sabent que hem tingut una jornada de fort desgast, ens preparen un copiós sopar, elaborat amb matèria primera del seu propi hort i altres productes artesans d'orígen vallfosquí: amanida, patates al caliu i escalivada; paté i formatge del tupí de Casa Fonso, girella de la Plana de Mont-ros i rodó de vedella de la vall. De postres ens ofereixen una deliciosa crema de llimó feta a casa, que ens ajuda a pair després de tant menjar.
Havent sopat passem una bona vetllada en què la Sandra ens explica amb gran il.lusió el seu retorn a casa, a la seva estimada Vall Fosca, juntament amb l’Óscar, d’arrels urbanites però que des de fa anys ja tenia in mente traslladar-se a viure a la muntanya, una passió que comparteixen ambdós.

1 comentari:

Fernando ha dit...

Hola companys de la bike. Volem FER aquest a ruta un parell d'amics i m'agradaria contactar amb vosaltres per tal de saber els detalls...transport d'equipatge, recanvis pel Camí, hospedatge,...
Salutacions.
Fernando Beltràn
ferbelmir@hotmail.comal