Traductor

dilluns, 1 de juliol de 2013

BIKEFOSCA by Pass@muntanyes. PRIMERA ETAPA




L'any 1911 esclatà a la Vall Fosca una activitat fins llavors mai viscuda ni imaginada i que va trencar amb el ritme i mode de vida d'aquella recòndita vall pirinenca. Un territori demogràficament baix, dedicat bàsicament a la ramaderia i agricultura, i amb llargues temporades d'incomunicació vers l'exterior per la cruesa dels hiverns, va viure durant 3 anys el frenesí de la construcció de la primera central hidroelèctrica del país. Aquest fet va transformar la vall de manera perpètua; 100 anys després, nosaltres ho reviurem mentre recorrem la BikeFosca. 
Camins, pobles i muntanyes amb molt passat i desitgem que amb molt futur.


PRIMERA ETAPA

Senterada-Cèrvoles-Colldeberri-Adons-Coll de Perves-Prat d’Or-Sentís-Les Esglésies-La Mola d’Amunt-Castellnou d’Avellanos-Coll de l’Oli-Aguiró-Oveix

Distància: 53.7 km
Desnivell positiu: 1.800m
Desnivell negatiu: 1.200m
Dificultat tècnica: baixa (alta en el descens del Coll d'Oli)
Punt d'arribada: Oveix
Allotjament: Casa Gris

Per començar bé la jornada, esmorzem a la casa rural La Fàbrica on el Pere ens arranja una taula amb un extens assortit de producció pallaresa: xolís, secallona, formatge del tupí, botifarra blanca i negra i sobrassada de Casa Badia; i, per als més dolços, melmelades i magdalenes. És evident que ens ha vist amb moltes ganes de pedalar però, després d’aquesta alifara, realment podrem?




Preguntem l’orígen del nom d’aquesta encantadora casa rural i ens expliquen que prové de l’antiga fàbrica de mantes que hi havia en l’edifici situat al costat d'aquest allotjament guardonat amb quatre espigues. Temps més tard, la fàbrica va tancar i van reorientar la seva activitat professional muntant una piscifactoria de truites; tot plegat aprofitant la proximitat del riu Bòssia, a tocar d’aquest complex. Actualment, aquestes instal.lacions destinades a la cria de truites només s’usen perquè els més petits aconsegueixin els seus primers triomfs en matèria de pesca. Un atractiu més d’aquesta casa rural.
Finalitzat l'esmorzar, i amb les reserves ben plenes (la jornada es preveu llarga), ens decidim a iniciar la primera primera etapa de la Bikefosca.
Sortim de Senterada i remuntem cap a Burguet per asfalt i continuem per pista fins al ben situat poble de Cèrvoles, on és inevitable aturar-se per admirar les excel.lents vistes vers la Conca de Dalt (al fons, definint frontera natural, el nostre volgut Montsec).







En aquest indret podem intuir, mirant al sud, part de la darrera etapa de la volta, que trancorre fora del que seria estrictament la Vall Fosca.
Si pugem a la part alta del poble i ens orientem al nord, podrem resseguir amb la mirada gran part de la resta de les etapes; per tant, és un bon punt per situar-nos i fer-nos una idea de com serà la travessa.
Un cop feta la breu incursió a aquest llogarret, i per tal de continuar el recorregut establert, hem de desfer una mica de pista i seguir remuntant suaument cap a Colldeberri. Tot plegat uns 600m de desnivell abans d’iniciar el primer i ràpid descens pel bosc de Girosta i Salatua.




A continuació, tenim una nova remuntada fins a la collada de Comallonga, on el poble d’Adons, des d’una certa distància ens dóna la benvinguda. D’aquestes contrades us recomanem que, si en teniu l’oportunitat, en tasteu el xolís d’Adons.



Nosaltres, aquest cop hi passem ràpid ja que ens queda molt camí per recórrer.
Arribem a la carretera N-260 i remuntem fins al coll de Perves. A continuació, descendim encara uns metres per asfalt i aviat prenem una pista que ascendeix direcció Prat d’Or (o Prat d’Hort). En general el camí és força còmode, excepte en alguns trams en què el pendent és més costerut. Les vistes cap a les muntanyes més emblemàtiques (Turbó, Cotiella, Sant Gervàs, Pica Cerví, entre altres) guanyen protagonisme, com també ho fan els diferents ramats de cavalls, ovelles i vaques que trobem en aquestes extensions de verd i tranquil.litat.






A partir d’aquí i fins al poble de les Esglésies ens resta un llarg descens que diferenciaríem en 3 parts. Fins a Sentís iniciem un ràpid descens per pista.




Des del poble prenem un corriol que el dia que ens hi posem es troba força ple de vegetació i difícilment ciclable. Si no us voleu complicar tant, podeu descendir per carretera ja que hi acaba enllaçant. Tant si seguiu pel sender com si opteu baixar aquests breus metres per la via principal, caldrà avançar per carretera durant el següent quilòmetre. Ben aviat però, abandonarem l'asfalt i reprendrem el descens per, ara sí, un bonic corriol fins a la part alta de les Esglésies. En aquest poble, ja portem uns 40 quilòmetres acumulats i, si marqueu reserva, podeu aturar-vos a fer un mos a Casa Batlle. També mereix fer una parada obligatòria per rememorar uns anys no tan llunyans a l’única botiga del poble on hi trobareu una mica de tots aquells productes més bàsics. I sobretot, el seu xolís i secallona que, tal com ens expliquen els seus amos i ens assenyalen els diplomes que hi ha penjats a les discretes parets, han guanyat més d’un premi per la seva bona qualitat. Els propietaris són un matrimoni molt entranyable que, si truqueu al timbre i els trobeu a casa, comprovareu que no hi entenen de festius i us obriran ben gustosament les portes del seu petit colmado.
Després d’aquesta pausa hem de seguir la ruta direcció al coll d’Oli, la darrera remuntada de la jornada (en total uns 500m de desnivell), la qual podem abordar per dues vies. L’itinerari marcat per la Bikefosca guanya el desnivell pujant per Buira (fins a aquest poble pedalem per asfalt) i continua remuntant fins al coll de Permir per una pista amb alguns trams molt pendents. Des d’aquest coll fins al Coll de l’Oli trobarem un tram poc ciclable on cal superar alguns ressalts rocosos. Nosaltres aquest cop ens desviem del que prescriu el roadbook i, escollim la segona opció, que es desvia cap a la  Mola d’Amunt, i puja direcció Avellanos (fins a la bifurcació d’aquest llogarret la pista ha estat recentment asfaltada). El camí segueix paral.lel al riu La Valiri i, mentre pedalem, podem degustar les complaents imatges paisatgístiques que ens ofereix aquesta solitària vall de Manyanet. Al desviament indicat anteriorment, despareix el quitrà i guanyem desnivell per una pista en força bon estat fins a les portes de Castellnou d’Avellanos, on ens desviem per remuntar els darrers metres fins al Coll de l’Oli per un sender amb molta història (antic camí de transhumància) on, a voltes, ens caldrà arrossegar la bici però en tot moment acompanyats d’un entorn tan gratificant que ens alleugereix aquest darrer esforç.




Finalment som al Coll de l’Oli. Tot i adonar-nos que el sol comença a decaure, no podem estar-nos de romandre una bona estona en aquest emblemàtic pas entre valls, impregnar-nos de les belles vistes cap a Manyanet i la Vall Fosca i jaure a l’herba encara no envaïda pels habituals ramats de vaques que pasturen per aquestes contrades. Les vistes són privilegiades i la satisfació plena (o gairebé, perquè encara no hem comprovat el sender que baixa fins a Aguiró). Ara sí, el desnivell està tot fet i només ens resta el darrer descens de la jornada; primer per corriol i, per acabar, un darrer i breu tram per asfalt fins a Oveix.
Les referències d’aquest sender que baixa del coll de l’Oli fins a Aguiró són totes en un únic sentit. Es tracta d’un sender tècnic o molt tècnic i, tenint en compte que cal abordar-lo després de moltes hores de desgast físic, ens preocupa que no el gaudim com cal.
Però la realitat és una altra; certament, té una dificultat tècnica alta en alguns trams, i puntualment caldrà arrossegar inevitablement la bici, però hi ha molts metres de recorregut força nets; la veritat és que ens sorprèn moltíssim i el gaudi és immens.







Les darreres llums del dia li donen un extra ben dolç al punt final d’aquesta primera etapa de la Bikefosca.





Arribats a Aguiró descendim còmodament els darrers metres per asfalt fins a Oveix on l’Imma i el Manel de Casa Gris ens tenen reservada una habitació i ens han preparat un excel.lent sopar per tal de poder recuperar forces per al dia següent.




Com que la temperatura és molt agradable, optem per menjar a la terrassa d’aquesta acollidora casa rural, una raconada estratègica que reclama l’atenció de qualsevol que hi passi ben a prop i que convida a seure-hi i aturar el temps fins que el cos i la vista en tinguin prou.




Nosaltres, en gaudim unes hores llargues. Primer fent un beure i fent petar la xerrada amb els propietaris d’aquesta casa rural que ens expliquen com han arribat fins a aquest discret i idíl.lic racó de la Vall Fosca. Més tard, hi sopem molt gustosament amb el menú que ens presenta l’Imma: amanida i torrada amb escalibada, de primer; confitat i  fricandó escabetxat de segon plan; i, per postres, mel i mató i gelat de torró. Excel.lent menjar.
Si arribeu d’hora i amb forces per encara fer una passejada, podeu fer un breu recorregut per aquest tranquil poble on, malgrat les cases estan pràcticament totes rehabilitades, només 2 persones hi viuen de forma estable durant tot l’any. Resseguir els seus estrets i costeruts carrerons; creuar antics portals; visitar el safareig del poble on abans les dones hi rentaven la roba;  beure en alguna de les seves fonts… tot plegat una distreta passejada que et transporta a uns anys en què alguns de nosaltres, malgrat ser de poble, ja no hi hem viscut amb la mateixa duresa.
Un darrer apunt sobre aquest amagat racó. Si les forces i el temps us acompanyen, us recomanem que visiteu el bonic pont medieval dels Aubacs. Us hem dit que des de la terrassa de Casa Gris teniu unes generoses vistes cap al Barranc Roi i el Coll de l’Oli? Si us apropeu al pont, entendreu el perquè del nom d’aquest barranc.