Traductor

divendres, 19 de juliol de 2013

Volta per la Vall d'Ancs



Distància: 40km
Desnivell: 1.500m
Dificultat: mitjana
Ciclabilitat: 98,5%
Durada: 6h
Punt de sortida: Gerri de la Sal


Sortim de l'aparcament de Gerri de la Sal i iniciem la primera remuntada per còmode asfalt fins al bonic poble de Peramea. Mentre guanyem alçada no podem evitar fixar-nos i comentar els darrers canvis paisatgístics: d'una banda, l'emprempta que va deixar l'incendi de l'any passat; de l'altra, uns moviments de terra que es van iniciar arran de les obres de la nova variant de la N-260 i que actualment han quedat aturats fins ves a saber quan.


Arribats a Peramea, prenem el sender de Balestiu, amb continus puja i baixa i amb un sòl força humit arran del ruixat de la nit precedent que ens obligarà a prendre precaucions per no patinar; el corriol té bastants trams no ciclables, malgrat que el dia que el vam fer a l'inrevés ens vam semblar que s'havia de poder fer bé...





Per atansar-nos a Balestiu


hem de creuar el riu Ancs i pujar uns metres fins al petit poble on enllaçarem amb la pista asfaltada que remunta paral.lela al riu Ancs i que, aquest estiu de tantes pluges, es troba gratament custodiada per una obaga ben ufana. I entre tanta humitat i verdor, ens aprofitem d'una espontània collita de maduixes silvestres. Quina delícia!!!!
Anem guanyant desnivell suaument per la pista i a la bifurcació de Sellui s'acaba el quitrà. Nosaltres seguim remuntant cap a Ancs


i d'aquí fins a la collada de Sant Quiri. Les espesses i negres nuvolades que van créixent a l'altre costat del coll, la Vall Fosca, ens fan desdir de pujar a l'ermita i, sense entretenir-nos, contiuem avançant per la pista que careneja la Serra de Culroi. 
A la cota 1.420 aprox. abandonem la pista principal i ens desviem a l'esquerra per seguir el sender que baixa direcció Escós (indicat i senyalitzat amb marques grogues) i que creua pel bosc de Tolzó fins enllaçar novament amb la pista que hem deixat fa una estona.


Avancem per la pista durant uns metres i, ben aviat, la tornem a abandonar per descendir per corriol. Atenció, aquest segon tram de sender només està senyalitzat amb marques grogues i la seva entrada no està gens indicada. A diferència del primer, el traçat no és tan evident i trobarem alguna rampa més complicada.
Quan arribem a un camp, el creuem i enllacem novament amb la pista que porta a Escós. Ara la prenem a la dreta, en lleuger ascens, i quan som a una bifurcació de camins anem a l'esquerra, cap a Tolzó. Seguirem la pista durant uns 300m i la deixarem per agafar el tercer corriol que ens durà fins al poble d'Escós. Aquest tercer sender es troba, en algun breu tram, força perdut pel que fa al traçat i les marques grogues ja han desaparegut completament, la qual cosa ens fa sospitar que potser hem perdut el sender principal d'Escós....
Malgrat aquests punts més conflictius, la resta de sender és força divertit i no és excessivament tècnic.


Quan som a Escós, seguirem el camí que segueix paral.lel al riu d'Escós i que ens duran fins a Baro, amb un tram final per corriol molt bonic tot i que ens obligarà a caminar en algun punt.




Des d'aquí avancem uns metres per la N- 260 fins al pont d'Arcalís per creuar la Noguera Pallaresa i retornar a Gerri de la Sal pel camí d'Arboló. Tot plegat seran uns excel.lents 7 o 8 kms on combinarem pista i sender, sempre pedalant paral.lels al riu, que aquests dies baixa esplendorós, i sense excessives complicacions tècniques.





Arribem a Gerri plenament satisfets d'aquest darrer tram i amb el convenciment de què hi tornarem. Ara només ens resta una breu remuntada per creuar el pont medieval, una parell de portals i, en breu baixada (per les escales els més agosarats...)ja som a l'aparcament. Si en teniu l'oportunitat, podeu visitar la recent obertura del Museu de Gerri de la Sal.