(foto: DaniMa)
Desnivell: 1400m
Distància: 14km
Dificultat: BEA, S3
Dia: dissabte 10 de maig
Poca cosa a dir que no se sàpiga d'aquesta zona envoltada de tresmils amb llargues esquiades i dificultats per a tots els gustos. Tot i que la intenció inicial era anar al Perdiguero per Remuñe/Lliterola, amb en Dani no acabem de veure clara la cota d'inici de la neu (més tard ens va semblar -i només semblar- observar que la cota de neu exigeix un porteig bastant tolerable -uns 200 m a Remuñe i uns 400 a Lliterola?-) i anem a assegurar fent uns Tubs de Paderna i després... ja veurem on arribem.
Des de l'Hospital de Llanos sortim per la pista amb els esquís a l'esquena i ens els calcem quan l'abandonem i ens orientem al S per remuntar cap als tubs de Paderna; la base ja comença a estar justeta de neu. Superats els tubs, que aquest dia es deixen fer amb els esquís als peus gràcies al nul regel nocturn, continuem una mica més la ruta del Pic d'Alba però ben aviat la deixem per anar a l'esquerra a buscar el Coll d'Alba. Continuem sense itinerari clar i quan som a la base del citat coll veiem el Diente i la Muela tan a prop que ens fa mandra allargar més l'excursió.
(foto: DaniMa)
D'aquesta manera remuntem els darrers 100m+ en direcció al collet que hi ha entre ambdós cims. La darrera pala (on ens retrobem amb el Carles, la Montse i el Jordi, com a la Pica) la fem gairebé tota amb els esquís als peus però a 30 m. del cim ja és obligatori deixar els esquís per afrontar les dues grimpadetes que hi ha; la del Diente no té major dificultat (però no s'hi val a badar), en canvi la de la Muela ja té un algun passet més exposat (nosaltres vam buscar l'opció fàcil i vam remuntar directament per la cresta fins a quedar-nos un metre al costat del cim un metre per sota; si es vol picar el cim de manera 'legal' cal fer un flanqueig més entretingut per la cara sud del cim).
(foto: DaniMa)
(foto: DaniMa)
Des del cim ara 'només' ens queda desfer camí... la neu és d'aquelles que com badis se t'enduu un lligament per davant... no és agònic però tampoc és divertit ja que encara queda un gruix notable per compactar-se de neu pesadíssima i cal descendir amb molta precaució. Per sort a mesura que anem perdent metres la neu ja està totalment compactada i, malgrat que continua exigint atenció, ara sembla que fem alguna cosa que frega el gaudi.
(foto: DaniMa)
A la part final del descens ens hem de descalçar els esquís un parell o tres de vegades abans de retornar a la pista on ja ens els pengem a la motxilla.
2 comentaris:
Genial retrobar-nos i de nou a la cota 3000m!
Bona piulada, fotos i vídeo. La millor neu del dia... la neu bruta de pols saharaui als tubs de Paderna!
Per cert, Besurta ja està obert!
I quan s'acabi la neu, a pedalar, a veure si coincidim.
Salut!
Ieps!!
Bona info... gràcies!!, n'haurem de fer ús... ja hem vist que vosaltres ja ho heu fet.
A veure si encara podem aprofitar un parell de caps de setmana més de foques, si la méteo ho permet, és clar (aquest sembla que serà bo), i ens tornem a trobar a les alçades :-)
I després ja haurem de passar-nos definitivament als pedals... a veure si coordinem agendes i podem muntar algun comando.
Fins aviat,
Olga i David
Publica un comentari a l'entrada