Volta a la Noguera en BTT

Volta a la "Ain Nuguer": paisatges, colors, olors, diversió i patiment. Amb aquestes paraules tan ben trobades resumeix el Tino les dues etapes en BTT per aquesta comarca prepirinenca amb entitat pròpia. Aquells que no l'hàgiu tastat, no us confieu ja que no és terra de fàcil rodar. Un territori a cavall entre la plana de Lleida i el Pirineu sembla que hauria d'oferir un terreny dòcil per a les bicis però, no ens enganyem, si voleu superar el llindar d'un simple reconeixement superficial i les vostres pretensions aspiren a guanyar-se alguns dels tresors d'aquesta sorprenent comarca, us hi haureu d'implicar a fons i això vol dir 'marchita pa'l cuerpo'. 

Unes bones dates per descobrir-ho és a la primavera ja que ens permet absorbir en la seva màxima intensitat els colors i les olors pròpies d'aquesta estació. Òbviament aquests trets no són exclusius d'aquesta comarca però si al territori hi sembrem arbitràriament la pedra en la quantitat, formes i dimensions corresponents, el resultat és Ain Nuguer / La Noguera. En definitiva un paisatge atraient, que es fa respectar; un terreny dur de conquerir però quan hi sintonitzes t'obre un ventall d'opcions que t'asseguren plena diversió. Així és la Noguera.

Primera jornada:

Itinerari: Àger-Fontdepou-Santa Linya-Presa de Camarasa-Alòs de Balaguer-Artesa de Segre

Distància: 74km

Desnivell: 1.800m

Dificultat tècnica: alta

Aquesta primera jornada ha estat, amb diferència, la més tècnica i  la més dura d'ambdues etapes. 

Sortim d'Àger cap a Agulló per bones i planeres pistes que ens serveixen d'escalfament. A continuació remuntem els primers metres per asfalt fins a Millà on prenem el camí que puja a l'ermita de Sant Llobí. 

A la bifurcació del pla de les Bruixes, nosaltres avancem recte ja que el nostre objectiu és arribar a Fontdepou i creuar la C12 per enllaçar amb les pistes de La Plana que ens permetran accedir al primer punt de referència de la jornada: lo Balconet, un privilegiat mirador cap a les parets del Doll que et deixa embadalit. Abans però, caldrà superar una intensa prova d'esforç pel camí dels petrolers: rampes per damunt del 20% i amb gran quantitat de pedra solta. Tot un repte amb una grata compensació final que assolirem al pk 25.6.

Som al  primer terç del recorregut i tot seguit iniciem el descens per pista cap a Santa Linya, amb l'opció de prendre durant 1.5 km el sender de la via romana.

 Un cop al poble seguim direcció cap a la Cova Gran i aviat ens desviem per remuntar per la pista de la Selva i de Titlén on prendrem un divertidíssim sender que ens conduirà fins a l'estació de Vilanova de la Sal. 

Aviat ens endinsarem en una ufanosa obaga i resseguirem el corriol que voreja el pantà de Camarasa fins topar amb la presa. Tot plegat són 5 quilòmetres de sender per un entorn de bellesa inqüestionable. 

 

Tot seguit reprenem durant 2 quilòmetres la C-13, direcció el Doll i en pujada. Una ascensió de bon fer, sobretot si tenim en compte que, per superar la Rendisclera de la Maçana, ens espera una pista amb uns pendents demolidors.

Això sí, el patiment tornarà a ser recompensat per una nova i sorprenent perspectiva de les parets del Doll banyades per les aigües de la Noguera Pallaresa i amb el Montsec d'Ares com a teló de fons. Un regal per als nostres sentits.

 Ara sí, pràcticament hem superat els desnivells d'aquesta jornada i des de la cota de 660m tenim dues alternatives per arribar a Alòs de Balaguer: una primera opció senderil i més tècnica, descendint per Graells de la Mauvera i continuar pel camí que segueix paral.lel pel marge dret del riu Segre fins arribar al poble d'Alòs; i una segona opció més còmoda, continuant per les pistes de Penyalta amb algun puja i baixa i descendir per la pista que segueix paral.lela al Barranc de les Segues per, ràpidament, entrar a Alòs.

Arribats a aquest punt (pk 57), optem per descartar una variant que teníem planejada per camins secundaris fins a Baldomar i fem via ràpida per l'asfalt fins al citat poble. Just abans d'entrar, prenem una pista a la dreta que ens conduirà fins a Vernet i, novament per asfalt, arribem a Artesa de Segre on ja veiem el final d'etapa.

Segona jornada:

Itinerari: Artesa de Segre- Oliola- Ponts- Torreblanca- Montmagastre- Lluçars- Vilanova de Meià- Estació d'Àger

Distància: 72.5km

Desnivell: 1.600m

Dificultat tècnica: baixa, excepte des de Perauba fins a l'Estació d'Àger

En aquesta segona etapa optem per rebaixar algun desnivell més de l'inicialment previst, buscar l'alternativa més rodadora i evitar les variants més tècniques (que hi són) així com també descartem una opció molt  temptadora que és pujar al Tossal de la Torreta, el cim més alt Montsec de Meià (amb variants de descens molt engrescadores). 

De Tudela a Ponts circulem per bones pistes i, procurem degustar el màxim de corriols possibles, deixant-nos tots ells molt bones sensacions que acabem d'amenitzar, quan arribarem a Ponts, entrant a la pastisseria Peretó per comprovar si els dònuts d'elaboració pròpia són tan bons com diuen...  

aix, pecadors...

Des de Ponts sortim direcció a Artesa de Segre per la C-14 i aviat l'abandonem per tombar a la dreta i seguir un camí força planer fins creuar el Segre; punt d'inflexió on iniciarem la remuntada cap a Torreblanca i les masies de Montmagastre. Passem pel costat del celler de Les Pletes (DO Costers del Segre) i aviat creuem la carretera de Comiols per descendir cap al Barranc de les Planes i olorar, sense entrar-hi, la Cova de la Vansa. Sempre pedalant per pistes arribem a Lluçars i ens apropem als peus del Montsec de Meià. 

Aquest cop no pugem a les alçades i  ens perdem les vistes que ens ofereix aquest panoràmic balcó; com a alternativa, anem resseguint aquesta serra des de la seva base, per la clàssica pista del coll d'Orenga on caldrà remuntar 300m de desnivell que, a aquestes hores de la ruta, ja fan més mal que bé a les nostres cansades cames. 

Una entretinguda variant per sender a l'Altera i la seva obaga clourà aquesta volta amb els trets més característics d'aquesta terra: la pedra. Només ens queda arribar a l'estació d'Àger. Per damunt nostre, el Montsec d'Ares exerceix de línia fronterera a la comarca veïna del Pallars Jussà, una altra terra que de ben segur tampoc us decebrà.

Bones pedalades!