Desnivell: 1550 m
Dificultat: ME, S2-S3
Durada total: 7h
Punt de sortida: Ball de Remuñe
Dia: 18-5-2014
Des de gairebé el final de la carretera A-139 entrem a la Ball de Remuñe (1800m) amb els esquís a l'esquena fins a la cota 1950 on comencem a foquejar. Les cames recorden perfectament els més de 2000m+ del dia anterior i van faltades d'alegria.
Els 400m+ primers són per pendents més que suaus però enmig d'un entorn magnífic gràcies a l'estretor de la vall, per això en època de risc d'allaus millor no entrar-hi.
(foto D.M.)
A la cota 2350 abandonem el fons de la vall per accedir al Portal de Remuñe per còmodes pales, ara incipientment transformades a causa de l'orientació est, malgrat que tot just són les 8 del matí. En aquest punt comencen a aparèixer els primers núvols els quals ja ens acompanyaran ni que sigui de forma intermitent durant tota la jornada. Assolim el Portal i ara ens toca perdre una setantena de metres (amb pells o sense, a gust del consumidor) fins a situar-nos a tocar de l'Ivó de Lliterola.
En el cas que no hi hagi risc d'allaus no val la pena baixar fins a l'aigua i una mica abans ja podem flanquejar la cara nord del Perdiguero fins a situar-nos al peu de la pala final del Royo; si es veu que aquest pas pot ser arriscat és millor creuar per la dreta de l'ivó.
(foto: D.M.)
La pala final és on trobarem els pendents més marcats tot i que no passen de moderats. Anem pujant còmodament seguint una traça de dos bascos el primer dels quals, finalment, tira unes zetes criminals que l'Aniol molt sàviament evita per no acabar traient el fetge.
Assolim el cim amb els esquís als peus i el dia s'espatlla del tot, encara que no definitivament. Molt bones vistes de la part occitana: Gourdon, Spijoles, etc.
Descendim per on hem pujat però ara sí que ens enclotem fins al llac, el qual creuem ràpidament pel mig. La visibilitat és escassa i el relleu, nul però la neu primavera està tan bé que es podria esquiar a ulls clucs.
Des de l'ivó tornem a col·locar les pells per remuntar els escassos 80m+ fins al Portal i encarar el darrer descens del dia; com en la part precedent la neu és una fantàstica massa primavera que es deixa esquiar a plaer, sempre per pales amples i sense compromís.
(foto: D.M.)
A la cota 1950 els esquís tornen a l'esquena, després d'uns 200m- més aviat dolentots a causa de l'excessiva rugositat de la neu, i en 20 minuts tornem a ser al cotxe amb un boníssim regust per l'excel·lent cap de setmana d'esquí que ens hem procurat... potser l'últim de la temporada?
2 comentaris:
David, molt guapes les fotos, amb els núvols i la neu marronosa.
Gràcies, Pep!!
Publica un comentari a l'entrada