Traductor

dilluns, 19 de maig de 2014

Indirecta a l'Aneto


Distància: 20 km.
Desnivell: 2150 m.
Dificultat: (M)BEA, S3 (molt puntualment S4).
Durada total: 10.30h
Punt de sortida: La Besurta.
Dia: 17-5-2014

Besurta-Coll d'Alba-Cregüenya-Coll d'Aragüells-Canal Estasen-
Cim d'Aneto-Espalda d'Aneto-Aigualluts


Som a final de temporada i toca matinar... a 3 de 6 ja ens hem trobat tots; sembla una trobada de blocaires ja que, a banda de l'Aniol i el Jordi, ens ajuntem amb en Roger i en Pep. Al cap de 10 minuts ja ens calcem els esquís i remuntem per una neu exageradament deforme fins ben passat el refugi; 


aproximadament a l'ivó de la Renclusa es comença a homogeneïtzar i ja podem foquejar amb major comoditat sempre per pales suaus resseguint el Torrent d'Alba. 


Arribem al coll homònim carregant els esquís a l'esquena els darrers 50 m. Al coll d'Alba (3080m) ens rep un vent gelat i tirant a fort que ens fa oblidar que ja portem 1150m+, ara ens toca remuntar una mica més amb els esquís a l'esquena fins a superar el collet que hi ha entre el Saió i el Bondidier (3120m), pas que ens permetrà baixar cap a Cregüenya; 




ara perdem uns 350 m per pales directes, amb neu tirant a dureta, fins a situar-nos un centenar de metres per sobre de l'ivó. 




En aquest punt els esquís tornen a l'esquena ja que hem de fer un flanqueig força exposat d'uns 150m+ fins al Coll d'Aragüells (o de Cregüenya); amb esquís no ha de ser inviable (fet i fet hi ha traces) però com que és orientació oest i la neu encara és ben dura n'avançarem més amb grampons. 



Els mateixos metres que hem guanyat per la part de ponent els perdem, ara esquiant per bona neu primavera, pel vessant de llevant. 
Fins aquí tot bé, però miro el GPS i faig quatre  números: falta molt més del que havia calculat... ara veig clar que la ruta té més de 2000m+ (inicialment no m'ho semblava -o no ho volia veure-). Doncs res, paciència i amunt; els següents 300m+ els foquegem per pales suaus fins a la base del corredor Estasen punt on els esquís tornen a l'esquena per tercera vegada. El que és estrictament corredor són uns 200 m+ a l'entorn dels 40º amb una part central més estreta i que potser depassa lleugerament els 45º. Superada aquesta part la canal se suavitza i només queda la sortida que torna a rondar el 45º; el principal perill del corredor són els "regals" que cauen de la part superior, especialment les pedres, per la qual cosa cal estar ben atents i mirar sovint amunt.




 (foto: A. V.)

Entre això, els ànims del Roger, anar fent fotos i vídeos, la veritat és que, tot i portar uns 1800 m+, se'm fa entretingut i, malgrat que el rellotge diu el contrari, tinc la sensació (només la sensació) que l'hem pujat prou ràpid... i el més important: encara he guardat un raconet per baixar els 1400 m+ des del cim fins a Aigualluts.
Acabada la canal encara queden uns 100m+ de fina cresta on cal utilitzar les mans (i vigilar de no moure cap pedra perquè segur que baixarà pel corredor).



Som al cim a quarts de dues... no tinc clar per on baixar; l'Aniol m'ensenya el descens per l'Espalda d'Aneto, una baixada que només guipo parcialment i ja se sap que allò desconegut provoca desconfiança i temor; gens clar, ho tinc. Però escolto que pel Pas de Mahoma el descens està més que trillat, la qual cosa, em fa decantar la balança cap a l'Espalda; bé, això, i el fet que la resta de companys m'encoratgen a anar-hi... diuen que és el dia... doncs som-hi, si no veig clar l'accés a la pala el faré amb grampons. Perdem els 100 primers metres per la carena que duu al cim de l'Espalda d'Aneto; aquest tram sense ser difícil demana atenció ja que té una bona timba a banda i banda. 


Quan cal calçar-se els esquís m'apropo a mirar l'accés a la pala: un flanqueig a uns 40º amb una barrera rocosa molt "lletja" a sota. Tan sols el fet de trobar una bona neu em permet afrontar-la amb els esquís als peus (la resta no en tenen cap dubte). Tot just uns 200m d'intensíssim flanqueig on els cantells van bojos per mossegar la neu. Superada aquesta part més exposada el descens es torna més amable ja que, a banda del marcat pendent dels primers metres (compte amb les allaus), l'amplada permet esplaiar-s'hi; i ho fem durant uns 300 m- per sobre la gelera de Barrancs. 


A la cota 3000 el descens es calma definitivament i ara anem enllaçant pales amples i de molt bon esquiar fins enllaçar amb el descens habitual de la gelera de l'Aneto on ens retrobem, com a l'inici, amb la multitud; 

 (foto: A. V.)

se'm fa estrany: hem ascendit a l'Aneto i tot just ens haurem creuat amb una dotzena de persones. Un regal més en aquesta jornada extasiant d'esquí de muntanya i no ho diria tant per l'esquiada, que també, sinó per l'ambient i l'entorn en què transcorre. Finalment a quarts de cinc de la tarda tornem a ser a la Besurta cansats com a rucs però més contents que una altra cosa.
No seria just acabar la piulada sense agrair als "companys d'expedició" la paciència, especialment en el descens, durant el qual vaig practicar com mai "la parada del tonto" ;-)

8 comentaris:

Roger ha dit...

Que bé que escrius, molt ben detallat.
Com va anar diumenge?dissabte Jornada impecable: metres, bona neu, companyia inmillorable i molts riures... Millor impossible.
Potser en farem una última? Fins aviat.

pass@muntanyes ha dit...

"Digos" que sí, que el millor de la volta, malgrat l'espectacularitat de l'entorn, la companyia!!! Jornada carbonara memorable!!! ;-)
Gràcies per això de l'escriptura... el que em sembla és que escric millor que no pas esquio.
Vols dir, una última?? ;-) Amb el bon regust que tinc ara... perquè diumenge també vam xalar de valent al Royo; un itinerari amb molta menys exigència alpina però amb una esquiada molt bona.
Fins aviat!!

pep ha dit...

Ei!!! Boníssima piulada! A veure si encara podem fer la darrera, malgrat aquest bon regust que encara durarà dies...

Lluïsa Huguet ha dit...

Magnífica activitat, felicitats

pass@muntanyes ha dit...

Moltes gràcies Lluïsa!!!
Pep, a mi em durarà mooooolts dies el bon regust ;-)

Anònim ha dit...

Ei David!
Molt xulo el video! Ets un artista! Gran dia!!

Aniol

Jordi Jpc ha dit...

Eeii, estic entusiasmat d'haver-vos conegut, ha estat un plaer fer una travessa tant guapa amb tan bona companyia!

pass@muntanyes ha dit...

Igualment un plaer, Jordi!!!!
Gràcies Aniol!!, havia d'aprofitar que 'portava' quatre especialistes de primera categoria!!!, combinat amb l'entorn... impossible fallar.