Traductor

dimecres, 4 de febrer de 2015

Neu, vent i pedals a l'obaga d'Aubenç



Distància: 26 km
Desnivell: 1200m
Durada total: 5:30
Dificultat: mitjana-alta


Boníssima pedalada per la meitat sud de l'Alt Urgell amb la colla del xipxap. Jornada èpica des dels preparatius a causa d'una previsió meteorològica moguda; fet i fet, fins ben bé dissabte no sabem si tirarem cap al sud o cap al nord. Però al final les nevades previstes per al Prepirineu fan figa i tot just cauen un parell de litres. Decidit el destí, ja només queda matinar i tirar cap a Coll de Nargó, això sí prèvia visita del radar del Meteocat a primeríssima hora del matí (6:00h). Hores intempestives que conviden a agafar-se a qualsevol excusa per tornar-se'n al llit; i és que algun 'bromista' envia una foto del moment amb precipitacions actives vistes pel radar cap al nord (per ara no afecten la 'nostra' zona) però generen els primers recels sobre la conveniència d'anar a pedalar. Sort del sector dur que posa ordre i d'aquesta manera a les 7.15 ja estem de camí a l'Alt Urgell on arribarem fent una parada (innegociable) a Ponts per carregar pastisseria diversa al Peretó. A quarts de nou ja estem preparant-nos per iniciar el recorregut amb un fred ben viu. Som a la frontera entre el bon i el mal temps: al nord neva clarament i al sud el sol es deixa veure. Afortunadament nosaltres tirem cap a migjorn i això fa que anem pedalant acompanyats del sol excepte en algun breu moment de la pujada que entra algun núvol del nord que ens ruixa amb neu, senyal que la temperatura es manté baixa. 


Un ascens molt amable al 7,5% de 15 km gairebé sense pausa fins al cim de lo Coscollet ens permet fins tot trencar a suar. Assolim el cim, però, enmig d'un vent gèlid que ens obliga a refugiar-nos a sota vent de la caseta de guaita per poder endrapar tranquil·lament tot gaudint de les fantàstiques panoràmiques que tenim, en aquesta ocasió bàsicament al sud ja que el nord continua molt tapat. 
Per a la baixada fem dos grups: un baixa per pista i els altres per corriol. Els primers es queden literalment congelats a causa del poc esforç que implica descendir per la pista i l'alta velocitat que s'hi pot agafar, mentre que els segons batallen amb un boníssim sender que durant 400m- perd metres de manera exigent i que permet mantenir l'escalfor del cos gràcies a lentitud i l'esforç emprat. 


Més a baix reagrupament i els de la pista s'incorporen al grup del sender; tot sigui per fer-se passar el fred. Si la primera meitat del sender (la més difícil) és prou neta però molt pendent i amb alguns esglaons, la segona és més accessible ja que no baixa tan fort però en canvi té més pedra solta, res que sigui una mínima amenaça per continuar xalant. 


Arribem als cotxes amb un bon somriure gràcies a aquests 900m- d'excel·lent sender però obligats a perdonar el bucle de Sant Martí (queda pendent pel dia que vingui el Xavier...) ja que ens esperen a dinar al Betriu de Coll de Nargó; bones viandes (16,5€ un menú molt variat i bo) per arrodonir la jornada.