Traductor

dimarts, 17 de febrer del 2015

Senders laboriosos al Montsec de l'Estall



Distància: 56 km
Desnivell: 1800 m
Dificultat tècnica: alta, puntualment molt alta
Durada total: 8 h
Punt de sortida: Estopanyà


Recorregut solitari i salvatge pel costat oest del Pantà de Canelles que ens permet coronar l'alçada màxima del Montsec de l'Estall; tot plegat amb un bon grapat de corriols d'exigència alta i no aptes per a paladars fins. Bona part de les pujades, en consonància amb els descensos.

Sortim des de sota d'Estopanyà i directament arranquem amb un corriol inicialment en ascens però de seguida es fica cara avall i ens desperta amb el seu quilòmetre de ràpid traçat, possiblement el més fàcil de tota la jornada. Posteriorment anem seguint pistes fins al poble abandonat (i derruït) de Casserres del Castell punt on perdem uns 200 m fins al riu el Guard; el creuem com podem i remuntem cap al Mas del Xiquet amb uns primers quilòmetres demolidors. Des del Mas del Xiquet fins a l'entrada de la pista barrada que puja a Lo Graller tenim una petita treva però els darrers 4 km tornen a ser exigents, no tant pel pendent sinó pel terreny que aquest dia, a més, es troba força enfangat. Al cim boníssimes panoràmiques i, com sempre, acompanyats del vol majestuós de les aus rapinyaires de la zona.
Ara toca baixar 400 m- de sender: fins al Pas de Sant Miquel és ràpid i fàcil però a partir del coll la cosa es posa seriosa fins al punt que en algun curt tram caldrà arrossegar la bici durant escassos metres. Aquesta primera meitat és la més difícil i exposada amb diferència però a mesura que anem perdent metres el sender perd una mica d'exigència (que no vol dir que sigui fàcil) i ens permet relaxar-nos i gaudir al màxim fins a empalmar amb la pista que va a Montfalcó. 
Quan la prenem baixem uns 100m fins a l'alberg lloc on tornem a agafar un altre corriol de dificultat elevada (té molta pedra solta) que baixa uns 300 m- fins a tocar d'una de les cues del Pantà de Canelles; com que el pantà està al 90% de la seva capacitat ens toca fer una bona estona el senglar per poder recuperar la pista 'negada'. La remuntada per aquesta pista fins a Fet tampoc és un paradís ja que la part final està plena de còdols que dificulten molt la progressió.
Al bonic poble de Fet ens tornem a encorriolar, primer bàsicament en ascens (puntualment amb rampes dures) fins a la Collada Sabinós punt on comença el darrer sender del dia que ens baixa fins a Finestres amb un terreny força pedregós però amb poc pendent la qual cosa fa que sigui força accessible, o així ens ho sembla comparat amb els corriols precedents. Bon regust per acabar amb els descensos de la jornada... llàstima que ara ens toca remuntar uns 200 m per recuperar el cotxe, en general de bon fer però igualment pesats ja que anem bastant cansats ja que es tracta d'un itinerari sense treva i que ens agafa amb la temporada de rutes XXL poc rodats, i es nota...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Collonut com com sempre, David! Potser si que es veu alguna pedra al video, no?
Es ben be que quipedala pel Montsec i la Noguera pot anar a tot arreu. No crec que hi hagi llocs massa més durs de pedalar.

Anònim ha dit...

Ja tens bona raó... pocs llocs tan durs com el Montsec/Noguera... suposo que per això ens agrada tant!!