Volta als Rasos de Peguera per l'antiga via minera

 

(vestigis tardorencs a l'antiga via minera, un racó preciós)

Distància: 29,5 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat tècnica: mitjana-alta.
Durada en moviment: 3.15 h.
Ciclabilitat: 99,9%.
Exposició: molt puntualment alta al sender.

Punt de sortida: des del nord de Berga prenem la carretera que puja a Rasos de Peguera; a la cruïlla del Santuari de Queralt prenem a la dreta la BV-4243 i mig km després aparquem el vehicle a l'entrada de la pista que duu a Casanova de les Garrigues.

(al Pi de les 3 Branques)

Comencem a remuntar còmodament per l'asfalt de la BV-4243 i quan portem uns 4 kms entrem un moment a "saludar" el Pi de les 3 Branques; després de retre els honors pertinents, retornem a la carretera i seguim pujant cap a l'antiga estació d'esquí. Les rampes són amables i assolim l'estació després de 14 kms d'ascens constant al 6,6%.

(a l'antiga estació d'esquí)

En aquest punt intentem ascendir fins a la cota màxima dels Rasos però hi ha nombrosos cartells que indiquen que l'indret és propietat privada i no gosem posar-nos per les pistes que donen accés al Pedró (2079 m). Per tant, iniciem el descens cap a Peguera primer per pista atrotinada que abandonem vora el Tossal (1750 m) per prendre un sender (PR) que baixa més directe al llogaret; aquest corriol té un primer tram, d'uns 100-200 m, poc ciclable però ben aviat millora tot i que li manca una mica de continuïtat i, a més, tenint en compte que baixa per la part obaga, en aquesta època resulta "fresquet" (la pista també hi baixa però ho fa per la part solana).

(part inicial del corriol cap a Peguera que ja veiem a baix; el Pirineu al fons)

Quan arribem al poble abandonat de Peguera seguim baixant pel corriol (PR) que va per la part més obaga del Barranc dels Graus fins enllaçar amb una pista que també descendeix (aquesta pista també ve de Peguera); a partir d'ara anem fent cas de les marques de GR.

(ambient d'hivern a les obagues)

Ben aviat el GR es transforma en un espectacular corriol per on antigament transitaven les vagonetes de les mines que hi van haver a principi de segle XX. Inicialment, aquesta antiga via planeja però en una bifuració de senders prenem el de l'esquerra que baixa fent llaçades en un tram de traca i mocador (compte amb les sorpreses que hi podem trobar sota la catifa de fulles caduques), en un entorn guarnit de gala amb els calors de tardor que ja no hi és però que ha ocupat una part de l'hivern. Xalem de valent i el millor del cas és que, malgrat que continuem sense veure el sol, ens hem espolsat totalment el fred.

(tunel a l'antiga via minera)

(part que planeja de la via minera)

Finalment el corriol enllaça amb una pista en bon estat que baixa, passant en primer lloc per Casanova de les Garrigues, fins a retornar-nos directament a l'aparcament.

(a punt d'acabar la ruta amb el Santuari de Queralt "siluetejat" a dalt a la serra)

TRACK GPS