Traductor

diumenge, 13 de maig de 2012

Al Tossal de Guara en combinada



Data:  11 de maig de 2012
Distància: 34 km
Desnivell: 1350 m
Dificultat: molt alta
Durada total: 7 h
Ciclabilitat de pujada: 90%
Ciclabilitat de baixada: 99%
Cartografia: Sierra y Cañones de Guara. Parque Natural. Editorial Alpina.
Punt de sortida: Nocito; s'hi accedeix des de l'A-23, passat Osca direcció el port de Monrepòs, per 20 km de pista asfalta que demanen tres quarts d'hora de cotxe (i probablement algun mareig indesitjat). 

Sortim des del poble per asfalt remuntant suaument fins al PK 6 on ens desviem a la dreta per prendre una pista que inicialment puja molt còmodament però que a la cota 1600 es posa molt exigent, fins a l'extrem que hi ha alguns trams que els haurem de fer a peu fins arribar als plans de Cupierlo.


En aquest punt tenim una curta treva abans d'afrontar les rampes pedregoses que ens menen fins al Puerto de Bellamona; aquí hi ha dubtes sobre la millor opció: sembla que podem flanquejar per la part esquerra del cim homònim però nosaltres resseguim unes roderes, que tot i costerudes, les podrem fer damunt la bici fins gairebé al cim. A continuació haurem de perdre uns 50 m de desnivell per un pedragam gens agradable (impossible de fer-ho en bici).


Quan som al Collado de Ballemona tenim un breu tram de ciclabilitat abans no comencem l'autèntic BTTsenderisme de la jornada: fins arribar a la Punta Ballemona hem de carregar la bici a l'esquena, per a continuació seguir per la carena i tornar a perdre desnivell fins arribar als peus del Tozal de Guara.


En aquesta cota nosaltres arribem bastant damnificats per la qual cosa decidim deixar les bicis i acabar de remuntar a peu (error: val la pena un darrer esforç per ascendir els últims 150 m de desnivell fins al cim i després aprofitar el descens).


Fet cim recuperem les BTTs i iniciem el descens. Fins al Refugio de los Fenales el corriol té tres parts molt diferenciades: la primera flanqueja la cara N de la punta de Ballemona, no és difícil però és una mica exposat;


la segona part, la més difícil, el sender perd desnivell accentuadament i no s'hi val a badar;


la tercera, la més llarga de totes, és un fantàstic corriol boscós que ens fa xalar de valent.


En total, 550 m de desnivell de bon sender.
Acabat aquest primer corriol desfem breument per pista fins prendre un nou corriol que surt a l'esquerra i que baixa cap a la font de la Paúl. Són uns 200 m de desnivell força més exigents a causa de la molta pedra solta que hi ha i els nombrosos revolts que hem d'afrontar enmig d'aquest terreny tan inestable... però amb tot, es va fent amb certa alegria.


Passada la font de la Paúl arribem a una cruïlla de corriols: recte va a Bentué de Nocito (una possible escapatòria -tot i que en desconeixem el seu estat- per estalviar-nos el darrer tram de corriol fins a Nocito, el més difícil de tots, especialment si hi baixa aigua) però nosaltres prenem el que remunta a l'esquerra. Ben aviat però tornem a descendir ara per un corriolbarranc que, probablement perquè anem cansats, trobem bastant difícil i incòmode per l'aigua que hi baixa.


I amb aquesta mateixa tònica retornem a Nocito, per corriol des del Collado, amb la sensació d'haver realitzat una gran primera aproximació en BTT a la serra de Guara.