Traductor

dimarts, 1 de maig de 2012

Terra de Maquis, crueltats diverses


Ja fa dies, atzars de la vida ens van dur al web de Terra de Maquis, una volta al Bages en BTT resseguint les zones on van actuar els maquis antifranquistes durant els anys 40 i 50 del segle passat. El tema ja ens va semblar molt interessant però és que, a més, el recorregut prometia el 70% de senders; tenint en compte que la volta són 230 quilòmetres això vol dir que hi ha més de 150 quilòmetres per corriols. 
Si més no, això és el que vam entendre nosaltres, malgrat que ben aviat vam comprovar que era una interpretació esbiaixada ja que, de vegades, la semàntica té cruels matisos. No recordàvem que un sender, segon el DIEC, pot ser un "camí estret per a viantants" però també pot ser "Camí numerat i senyalitzat, que segueix generalment antics vials, especialment de muntanya, per a realitzar itineraris de caràcter excursionista, cultural, geogràfic, etc.". I, efectivament, l'itinerari té el 70% de senders però sumant els quilòmetres de la primera accepció amb els de la segona; és a dir, els quilòmetres estrictament de corriols són motls menys (la resta són camins de GRs i PRs), la qual cosa no significa que la ruta no valgui la pena, ans al contrari; però hem de reconèixer que hi havíem anat amb una altra idea. Amb tot, insistim, és una volta, que ara a la primavera té molts encants.

Com que nosaltres veníem de l'oest vam iniciar el recorregut a Aguilar de Segarra; en la primera etapa havíem d'arribar fins a Castellnou de Bages: 60 km. amb 1800 m. de desnivell positiu. 
Des d'Aguilar fins a Castelltallat bàsicament es transita per pistes; un cop al citat llogaret, amb unes excel·lents vistes cap Montserrat, l'itinerari s'enclota cap a la Rasa, segurament, per visitar alguna de les masies que els maquis feien servir de refugi; si aquest no és el motiu, des del nostre punt de vista, no té gaire sentit aquest descens ja que tampoc no té res d'extraordinari i potser valdria la pena resseguir per alguna de les pistes que van per la cara nord de la serra de Castelltallat.


D'aquesta manera s'enllaçaria més directament amb un sender molt interessant que va per la Serra de la Sala.
 

Passat Callús (PK 42) la presència de corriols augmenta exponencialment i gairebé fins arribar a Castellnou de Bages ho farem per senderets boscosos, normalment sempre en ascens però també amb alguns divertits trams de descens, globalment amb una exigència tècnica baixa (com la majoria de tota la volta -si més no els que vam fer nosaltres-).


A Castellnou de Bages podem visitar el Museu dels Maquis i el lloc on reposen les restes del darrer maqui català, Ramon Vila, "Caracremada".


El segon dia sortim des de Castellnou, pugem a tocar de la Torre de Castellnou i fem el primer corriol de la jornada que baixa fins al Putxot; la pluja de la nit anterior li resta una mica de gaudi, més que res pel fang i pels barrancs que normalment deuen de baixar mig secs però que aquell dia ens obligaven a baixar de la BTT per creuar-los.




El següent tram, fins passar Cornet és majoritàriament per pistes, algunes en bon estat però d'altres amb el ferm força descompost i rampes que en ocasions ens obliguen a posar peu a terra a causa del marcat desnivell.


A la Carena del Morral trobem una altra secció molt interessant de corriols. Fins ara tot va bé... però algun problema mecànic ens endarrereix una mica i ens obliga a trucar a la casa de colònies on teníem reservat per aquella nit; els volem avisar que arribarem una mica tard però la sorpresa és nostra quan, cruelment, ens informen que estan tancats; els diem que tenim una reserva feta i accedeixen a allotjar-nos tot i que ens demanen que truquem en 10 minuts. Quan tornem a telefonar ja no ens contesta ningú ni mai més. Hem de fer un canvi de plans d'urgència ja que la gent del poble ens informa que per allí no hi ha res més. Per tant, hem de baixar ràpidament cap a Manresa per trobar un lloc per anar a dormir; això ens obliga a saltar-nos la tercera etapa (Calders - Sant Joan de Vilatorrada). Finalment, a les nou de la nit trobem un lloc on poder reposar els nostres maltractats cossos: 85 km. i 2000 m. de desnivell en són els responsables.
La tercera i inesperadament darrera jornada comença amb una pluja torrencial... fet i fet, és la continuació de les tempestes de la nit. A quarts de deu, encara mig plovent, ens hi podem posar però els camins són plens de fang i anem tirant diverses dreceres respecte el recorregut original. 
A mesura que avancem sembla que el dia es va arreglant i encara ens animem a ascendir fins al Cogulló de la Torre per una pista dura per les rampes però també perquè està molt pesada pel fang. Amb tot, la méteo només ens ha donat una breu treva i no podem assolir el cim i a la cota 840 hem de girar cua i baixar cap a Aguilar.


El descens transcorre per un divertit sender quan està sec però que en aquelles condicions, i tenint en compte que ja portem més de 170 kms i més de 5000 m. de desnivell, se'ns fa dur.


En definitiva, una bona ruta per fer en 3-4 jornades (la cursa que se celebrarà d'aquí un mes i mig, en 2 dies, ja són figues d'un altre paner, només apte per a gent molt entrenada). Cal tenir en compte que els desnivells acumulats són notables però estranyament les tirades superen els 300 - 400 m., per la qual cosa és un trencames seriós i amb empits molt cruels. Tenint en compte el perfil de la ruta un seient telescòpic pot ser més que útil.
A efectes de planificació per als que la vulguin realitzar en 3 - 4 dies cal mirar bé el tema dels allotjaments ja que no sempre en trobem allí on ens convindria. 

(turó de Collbaix)

4 comentaris:

Caracremada ha dit...

Gracies per fer la ruta !
L'itinerari que heu fet està pensat per fer-se en 2 dies durant la "competicio". El track passa per alguns llocs per temes organitzatius/permisos i avituallaments no pq tinguin res especial. Suposem que heu utilitzat el track penjat al wikiloc. El track per fer-se en 3-4 dies es diferent te més senders i alguna variacio per passar a prop dels allotjaments, que com dius son pocs. En breu el farem public.
Aquest 2012 hem incorporat uns 10 km de "senders".
Salut !

pass@muntanyes ha dit...

Hola,

bo de saber, això de la ruta en 3 - 4 dies... ens la guardem per a una propera ocasió, que com que ens vam quedar a mitges (a veure si tenim més sort amb la méteo).

Felicitats per la feina feta,

salut

roadbooker ha dit...

Deu ni doret... els km i els acumulats no ens els havíeu explicat. I amb fang!
Vaja pallissa! No em sobta que el fet a Ainsa fos poc per vosaltres...
Sou uns cracks!

pass@muntanyes ha dit...

A pooooc??!! res res, tu ja saps que a l'Aínsa hi havia metres de desnivell que calia aplicar-los un coeficient corrector i multiplicar-los per 2 i fins i tot per 3!!!