Traductor

dimarts, 8 de maig del 2012

Per tornar-se boig (Zona Zero L'Aínsa)



Distància: 46 km.
Desnivell: 1300 m.
Dificultat: molt alta.
Exposició: molt alta.
Ciclabilitat: 98% (sent generesos).

La bona gent de KEAMTB, via Alberto, ens acullen dissabte per anar a fer una ruta del centre BTT de L'Aínsa: Zona Zero. Escullen l'itinerari "Vuélvete loco".

Comencem a pedalar des de l’aparcament vora el pont d’Ara; els primers quilòmetres serveixen per escalfar i per poder afrontar els primers corriols de marcadíssima pujada en condicions més òptimes (la pluja dels dies precedents no hi ajuda gens). 

(foto A. G.)

Més o menys es va fent, però hi ha molts punts on cal baixar de la bici i, a més, hi ha rampes tècniques i que, físicament, aconsegueixen desencaixar-te la cara i propulsar-te les pulsacions a límits gairebé intolerables. 

(foto A. G)

A tot això, cal sumar-hi que el terreny està exageradament fangós i que les BTTs segur que pesen un parell de quilets més, a banda de l'homogeneïtat limícola que esbandeix qualsevol intent d'adherència de les rodes. Per sort, la segona meitat de pujada fins a Morcad es fa per pista la qual permet resituar-nos; arribats al llogaret abandonat fem una primera endrapada (mai no se sap quan podrem tornar a menjar, i més val que en sobri que no que en falti). El tram que ens queda fins al cim no és gaire millor i de fet en alguns punts hem de tornar a empényer la bici. 

 

Des del cim observem la benastrugança que ens envolta ja que arreu hi ha cortines de pluja que ens fan témer una imminent remullada per la part superior (per la part inferior ja anem calats fins al moll de l'ós).
Iniciem el descens, d'entrada, per pista pedregosa però ben aviat enllacem amb un corriol també força descompost amb una primera part que planeja i una segona que tira avall més decidament, tot i que no sempre és sender ja que hi ha alguns trams de pista abandonada. 


Quan som a la Ripa fem una segona parada per menjar, la qual cosa ens anirà bé per afrontar la penúltima remuntada del dia (malgrat que ara no arriba als 200 m de desnivell); no cal dir-ho, és per sender 99% ciclable però amb una evident manca de continuïtat (si més no, per a un nivell mitjanet). 


El posterior descens, d'uns 200 m de desnivell és, probablement, on trobem la tirada més intererssant de corriol. 


Des de Gabardilla hem de repetir la mateixa operació, és a dir, remuntar uns 200 m, sobretot en bici però amb curts trams de senderisme, per tornar a encarar un altre sender força divertit de baixada (això sí, amb la seva dosi de pedregam incorporada). 


Al final ja no sabem si el sender és divertit o no ja que anem bastant doblegats a causa de la duresa de la ruta, però malgrat tot retornem a L'Aínsa amb un bon regust, no sabem si pels senders, per haver-nos estalviat la pluja amenaçant del dia o per la bona companyia... de ben segur que és per tot plegat, però sobretot per la darrera.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aupa David estupenda crónica!! Refleja muy bien lo vivido. 100% de acuerdo. Espero volver a coincidir contigo Olga Jordi y Alberto en otra ocasión. Saludos desde la vieja Iruña.
Juan Carlos 'Solar Biker'

pass@muntanyes ha dit...

Gracias Juan Carlos,
venga, a ver si montamos una expedición conjunta por el Pireneo/Prepirineo de Lleida que tambien hay sendas muy chulas...
Saludos,
Olga i David