Distància: 14 km
Desnivell: 1500m
Dificultat: fàcil
Durada: 7 hores
Punt d'inici: Ossesa (920m)
Entrem a la vall d'Ustou i a la
bifurcació amb el circ de Cagateille, nosaltres desviem a la dreta,
direcció al petit llogaret d'Ossesa on deixarem el cotxe on bonament podrem i iniciarem
l'ascenció. Els primers metres els guanyem per un agradable sender
que s'endinsa pel bosc de Baus.
El camí sempre va guanyant terreny en paral.lel al riu Ossesa. En alguns indrets caminem per damunt de l'encaixonat barranc, amb uns esborancs a les parets que impressionen. Entre arbres i zones de pastura anem ascendint tranquil.lament per un agradable entorn que es fa admirar.
A l'altra banda de barranc, el salt de la cascada d'Ossesa ens obliga a fer una breu pausa. A continuació tenim una forta remuntada fins a la cota 1500 per tal de superar el primer contrafort que tenim per obstacle. Seguidament perdem uns metres fins creuar el riu i tornem a remuntar fortament fins topar amb una creu enmig del camí, nou punt d'inflexió on tornem a perdre uns metres per entrar a les portes de la 'cubeta' de l'encaixonat circ que tenim davant nostre, on d'entrada sembla difícil intuir el pas.
En aquest cas, el sender està ben fressat i anem trobant marques de GR que ens són de gran utilitat. Ben aviat el sender tomba a la dreta (oest) i remunta fort i sense pausa per fent llaçades fins creuar un barranc. Poc a poc el corriol flanqueja les parets, seguint direcció sud-est i amb vistes aèries de la vall, fins canviar de vall; davant nostre ja veiem el port de Tavascan on hem d'arribar; i uns metres abans l'acollidor refugi lliure.
Des del port, trepitjem terres catalanes i enfilem amunt (oest) massa precipitadament amb l'objectiu d'assolir el pic de Montarenyo, sense camí clar (de vegades un mapa 1.50.000 és massa general per afinar en passos precisos). Remuntem per vessant sud però ens movem massa a prop del llom i a la cota 2417m ens veiem obligats a recular ja que topem amb unes bretxes difícils de superar per ambdós vessants (posteriorment, veurem que no anàvem tant desencaminats però vam pujar més del necessari). Cansats optem per desfer camí amb molta cura pels forts pendents herbosos fins retornar al coll. Uns metres per sota nostre s'insinua traces d'un sender que possiblement ens duria còmodament al cim però psicològicament hem canviat de xip. Hem perdut més d'una hora per guanyar 200m per l'escabrosa aresta fins a la CotaSenseNom i ara ens tocaria perdre més desnivell per tornar-ne a guanyar més de 600m. Per decisió unànime, optem per abandonar i seguir el Camí de la Retirada (opció voluntària, no com la de fa 74 anys en aquest mateix indret).
El Montarenyo queda pendent fer-lo des de casa nostra (potser amb esquís??). Fins la propera.....
El camí sempre va guanyant terreny en paral.lel al riu Ossesa. En alguns indrets caminem per damunt de l'encaixonat barranc, amb uns esborancs a les parets que impressionen. Entre arbres i zones de pastura anem ascendint tranquil.lament per un agradable entorn que es fa admirar.
A l'altra banda de barranc, el salt de la cascada d'Ossesa ens obliga a fer una breu pausa. A continuació tenim una forta remuntada fins a la cota 1500 per tal de superar el primer contrafort que tenim per obstacle. Seguidament perdem uns metres fins creuar el riu i tornem a remuntar fortament fins topar amb una creu enmig del camí, nou punt d'inflexió on tornem a perdre uns metres per entrar a les portes de la 'cubeta' de l'encaixonat circ que tenim davant nostre, on d'entrada sembla difícil intuir el pas.
En aquest cas, el sender està ben fressat i anem trobant marques de GR que ens són de gran utilitat. Ben aviat el sender tomba a la dreta (oest) i remunta fort i sense pausa per fent llaçades fins creuar un barranc. Poc a poc el corriol flanqueja les parets, seguint direcció sud-est i amb vistes aèries de la vall, fins canviar de vall; davant nostre ja veiem el port de Tavascan on hem d'arribar; i uns metres abans l'acollidor refugi lliure.
Des del port, trepitjem terres catalanes i enfilem amunt (oest) massa precipitadament amb l'objectiu d'assolir el pic de Montarenyo, sense camí clar (de vegades un mapa 1.50.000 és massa general per afinar en passos precisos). Remuntem per vessant sud però ens movem massa a prop del llom i a la cota 2417m ens veiem obligats a recular ja que topem amb unes bretxes difícils de superar per ambdós vessants (posteriorment, veurem que no anàvem tant desencaminats però vam pujar més del necessari). Cansats optem per desfer camí amb molta cura pels forts pendents herbosos fins retornar al coll. Uns metres per sota nostre s'insinua traces d'un sender que possiblement ens duria còmodament al cim però psicològicament hem canviat de xip. Hem perdut més d'una hora per guanyar 200m per l'escabrosa aresta fins a la CotaSenseNom i ara ens tocaria perdre més desnivell per tornar-ne a guanyar més de 600m. Per decisió unànime, optem per abandonar i seguir el Camí de la Retirada (opció voluntària, no com la de fa 74 anys en aquest mateix indret).
El Montarenyo queda pendent fer-lo des de casa nostra (potser amb esquís??). Fins la propera.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada