Traductor

dimecres, 30 de maig de 2012

Turisme enològic amb WeBikeGirona


Diumenge, 27 de maig de 2012

Diumenge tenim una proposta més relaxada però no per això menys interessant (ni molt menys!). Ens disposem a fer cicloturisme enològic per l'Empordà sota el guiatge de l'Oriol; una nova iniciativa que combina la descoberta del paisatge empordanès en BTT, la companyia d'agradables converses i el tastet d'un dels productes estrella de les nostres terres. Si teniu curiositat i voleu provar-ho, no dubteu a visitar la seva pàgina web.
La ruta no té complicacions ni físiques ni tècniques, apta per a tots els públics, i ens permetrà recórrer la zona de vinyes a l'entorn de Peralada. 
La jornada comença amb un detall de l'Oriol: als pocs quilòmetres ens convida a una copa de cava enmig de les vinyes empordaneses amenitzat per detalls diversos a l'entorn d'aquest cultiu.



Com el dia anterior, tot el territori llueix una verdor intensa.


Quan portem un parell d'hores pedalant arribem a la bodega "La Vinyeta" on fem una excel·lent volta per les seves instal·lacions amb explicacions més que interessants i, finalment, tastem els seus vins més representatius.




Pedalant per terres gironines

(foto: Edu Plana)

Dies: dissabte 26.
Distància: 57,5 km.
Desnivell: 800 m.
Dificultat: mitjana.

Per un cap de setmana aparquem les indicacions del GPS i ens posem en mans del Xavi que ens guiarà amb la bici pels voltants de Girona. Els primers quilòmetres ressegueixen còmodament la via verda de Girona a Olot fins que a l'alçada de Bonmatí l'abandonem i comencem a remuntar decididament cap al Puig d'Elena, intercalant algun baixadeta, en general, per pistes atrotinades però de fàcil progressió.


Des del cim baixem per un sender amb un primer tram exigent que obliga a posar algun peu a terra, però a mesura que descendim la dificultat disminueix molt i ja permet pedalar amb més facilitat, tot i que no s'hi val a badar.


El sender enllaça amb una ràpida pista que ens duu fins a la Vall de Llèmena, la qual resseguirem fins gairebé Girona. Aquesta vall és un preciós raconet de verd que, amb aquesta primavera tan plujosa, està vestida de gala (això sí, no opta per als al·lèrgics).


Com a petit inconvenient (o no) caldrà creuar la riera de Llèmena a gual en un parell d'ocasions (fàcilment evitable per una passera de pedres... però per als que fan S5s que són un parell de pams d'aigua?).


La darrera part del trajecte, abans d'enllaçar amb l'asfalt, combina pistes amb trams de corriols per un bosc frondós que ens fa xalar de valent.



Per acabar la ruta desfem camí per l'agradable ombra del parc de les Deveses fins a retornar a Girona.

TRACK GPS

diumenge, 20 de maig de 2012

Comiat de la temporada d'esquí a la Maladeta



La Besurta (1900 m). Dissabte, 05.00 h. Sona el despertador; el primer que penso és que aquesta és la darrera sortida de la temporada d'esquí de muntanya... quins horaris!! Sorprentenment l'aparcament no està gaire ple, ni de cotxes ni furgonetes (les previsions meteorològiques -meteofrance i la meteoqueviene finets com sempre, la van clavar- no són gaire bones-); això no obstant, no és impediment perquè la Guardia Civil, a altes hores de la matinada, apuntés la matricula de les furgonetes i autocaravanes... a veure per a què les deurien voler?
Sortim des de la Besurta passats dos quarts de sis amb els esquís a l'esquena i enmig de la fosca. Saludem l'Edu, l'Angèlica i el Pep, els quals tenen plans notablement més ambiciosos, i caminem cap a la Renclusa on, més o menys, ens calçarem els esquís. L'objectiu no el tenim gaire clar; la idea és anar pujant pel Torrent de la Maladeta i a dalt ja decidirem. La neu al principi està dura però prement una mica no cal ganivetes. 


Quan som a la cota 3000 ja ens endinsem als núvols que porten engantxats gairebé tot el matí a la part més alta de les Maladetes. A les palpentes aconseguim ensopegar amb la base de la Canal de la Rimaia i aquí ens plantem.
Treiem pells i cap avall; els primers 400 m són per neu dura i sense gens de visibilitat... supervivència. 


Però a mesura que anem baixant la neu es comença a estovar i la visibilitat millora la qual cosa fa que puguem gaudir dels darrers 700 m de desnivell de la temporada per un neu sopa que es deixa fer molt bé.


dimecres, 16 de maig de 2012

Al cim de l'Erata en BTT



Dia: dissabte 12 de maig.
Distància: 30 km.
Desnivell: 1150 m.
Dificultat: alta.
Exposició: baixa.
Ciclabilitat de pujada: 98%
Ciclabilitat de baixada: 100%
Punt de sortida: Càmping Gavin.

Iniciem el recorregut remuntant per asafalt fins a superar l'entrada als pobles de Berbenuta i Espierre i a continuació enllacem amb una pista que té un cartell a fora que indica que és propietat particular... però està ple de marques de BTT i ens hi posem (de totes maneres no pengem la traça GPS... aquí teniu el que vam seguir nosaltres). La pista continua ascendint tot i que ben aviat farem una breu baixada fins creuar el riu a gual. A partir d'aquest punt tornem a remuntar, i de quina manera... hi ha dos quilòmetres al 14% amb un curt tram de dubtosa ciclabilitat perquè, a banda del desnivell, el terreny és molt pedregós.


Acabada aquesta part, la pujada és calma notablement tot i que ara la pista puja fent llaçades de marcat desnivell (però només és als revolts on hi ha les parts dretes). A mesura que anem sumant cota les roderes que fan de pista van desapareixent fins a l'extrem que just abans d'arribar a veure el cim hi ha 50 m de desnivell on cal tornar a arrossegar la BTT. I just arribant al cim també cal repetir la mateixa acció.


Des del cim tenim unes excel·lents vistes d'Ordesa i, en primer pla, de la cara S de la serra de Tendeñera.
Ara ja només ens queda baixar; el descens té dues parts molt diferenciades. Des del cim fins a la cota 1600 ho fem per corriol moderadament exigent (bàsicament GR) però molt agraït.



Posteriorment, baixem per pista fins superar Espierre i Berbenuta on reprendrem amb l'asfalt que ja coneixem de la pujada.

diumenge, 13 de maig de 2012

Al Tossal de Guara en combinada



Data:  11 de maig de 2012
Distància: 34 km
Desnivell: 1350 m
Dificultat: molt alta
Durada total: 7 h
Ciclabilitat de pujada: 90%
Ciclabilitat de baixada: 99%
Cartografia: Sierra y Cañones de Guara. Parque Natural. Editorial Alpina.
Punt de sortida: Nocito; s'hi accedeix des de l'A-23, passat Osca direcció el port de Monrepòs, per 20 km de pista asfalta que demanen tres quarts d'hora de cotxe (i probablement algun mareig indesitjat). 

Sortim des del poble per asfalt remuntant suaument fins al PK 6 on ens desviem a la dreta per prendre una pista que inicialment puja molt còmodament però que a la cota 1600 es posa molt exigent, fins a l'extrem que hi ha alguns trams que els haurem de fer a peu fins arribar als plans de Cupierlo.


En aquest punt tenim una curta treva abans d'afrontar les rampes pedregoses que ens menen fins al Puerto de Bellamona; aquí hi ha dubtes sobre la millor opció: sembla que podem flanquejar per la part esquerra del cim homònim però nosaltres resseguim unes roderes, que tot i costerudes, les podrem fer damunt la bici fins gairebé al cim. A continuació haurem de perdre uns 50 m de desnivell per un pedragam gens agradable (impossible de fer-ho en bici).


Quan som al Collado de Ballemona tenim un breu tram de ciclabilitat abans no comencem l'autèntic BTTsenderisme de la jornada: fins arribar a la Punta Ballemona hem de carregar la bici a l'esquena, per a continuació seguir per la carena i tornar a perdre desnivell fins arribar als peus del Tozal de Guara.


En aquesta cota nosaltres arribem bastant damnificats per la qual cosa decidim deixar les bicis i acabar de remuntar a peu (error: val la pena un darrer esforç per ascendir els últims 150 m de desnivell fins al cim i després aprofitar el descens).


Fet cim recuperem les BTTs i iniciem el descens. Fins al Refugio de los Fenales el corriol té tres parts molt diferenciades: la primera flanqueja la cara N de la punta de Ballemona, no és difícil però és una mica exposat;


la segona part, la més difícil, el sender perd desnivell accentuadament i no s'hi val a badar;


la tercera, la més llarga de totes, és un fantàstic corriol boscós que ens fa xalar de valent.


En total, 550 m de desnivell de bon sender.
Acabat aquest primer corriol desfem breument per pista fins prendre un nou corriol que surt a l'esquerra i que baixa cap a la font de la Paúl. Són uns 200 m de desnivell força més exigents a causa de la molta pedra solta que hi ha i els nombrosos revolts que hem d'afrontar enmig d'aquest terreny tan inestable... però amb tot, es va fent amb certa alegria.


Passada la font de la Paúl arribem a una cruïlla de corriols: recte va a Bentué de Nocito (una possible escapatòria -tot i que en desconeixem el seu estat- per estalviar-nos el darrer tram de corriol fins a Nocito, el més difícil de tots, especialment si hi baixa aigua) però nosaltres prenem el que remunta a l'esquerra. Ben aviat però tornem a descendir ara per un corriolbarranc que, probablement perquè anem cansats, trobem bastant difícil i incòmode per l'aigua que hi baixa.


I amb aquesta mateixa tònica retornem a Nocito, per corriol des del Collado, amb la sensació d'haver realitzat una gran primera aproximació en BTT a la serra de Guara.

dimecres, 9 de maig de 2012

Pedalant sota la Peña Montañesa


Distància: 25 km.
Desnivell: 850 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Exposició: globalment baixa.
Durada: 4.30 h.


Sortim des de l’Aínsa i ben aviat ja ens posem en un barranc que normalment no deu de dur aigua però que amb aquesta primavera provocarà que mullem les bicis. 


De seguida comencem a remuntar fort primer per pista i posteriorment per sender boscós amb un tram final que ens obligarà a carregar la BTT al coll.



El primer descens del dia són 200 m de desnivell primer per corriol bastant net i ràpid, però amb un breu final per terreny de curioses formes, àrid i pedregós. 


Ara ens toca tornar a remuntar fins a Oncins amb una primera meitat molt exigent a causa de la nombrosa pedra solta, el desnivell i la presència de fang (i alguna cosa més), tot i que els 3,5 km de pujada final són per asfalt.




Des del llogaret als peus de la Peña Montañesa, on aprofitem per menjar i recuperar-nos una mica, comencem el descens; inicialment, el sender és pedregós però va millorant a mesura que perdem desnivell. A la part central trobem una bona tirada de corriol boscós ràpid i molt divertit. 


 A l'entorn de Pueyo de Araguás hi ha algun breu empit però la resta també és gairebé tot baixada fins al vehicle. 


Finalment, retornem a l’Aínsa pel marge del riu, un extra que li posem a la ruta, que ens sorprèn que els responsables del centre BTT n’hagin prescindit (total, no surt gens de la tònica de la resta de la ruta).
En definitiva, una ruta físicament assequible (excepte en els trams més explosius) i amb senders molt ciclables, evidentment, amb algunes petites pauses.


dimarts, 8 de maig de 2012

Per tornar-se boig (Zona Zero L'Aínsa)



Distància: 46 km.
Desnivell: 1300 m.
Dificultat: molt alta.
Exposició: molt alta.
Ciclabilitat: 98% (sent generesos).

La bona gent de KEAMTB, via Alberto, ens acullen dissabte per anar a fer una ruta del centre BTT de L'Aínsa: Zona Zero. Escullen l'itinerari "Vuélvete loco".

Comencem a pedalar des de l’aparcament vora el pont d’Ara; els primers quilòmetres serveixen per escalfar i per poder afrontar els primers corriols de marcadíssima pujada en condicions més òptimes (la pluja dels dies precedents no hi ajuda gens). 

(foto A. G.)

Més o menys es va fent, però hi ha molts punts on cal baixar de la bici i, a més, hi ha rampes tècniques i que, físicament, aconsegueixen desencaixar-te la cara i propulsar-te les pulsacions a límits gairebé intolerables. 

(foto A. G)

A tot això, cal sumar-hi que el terreny està exageradament fangós i que les BTTs segur que pesen un parell de quilets més, a banda de l'homogeneïtat limícola que esbandeix qualsevol intent d'adherència de les rodes. Per sort, la segona meitat de pujada fins a Morcad es fa per pista la qual permet resituar-nos; arribats al llogaret abandonat fem una primera endrapada (mai no se sap quan podrem tornar a menjar, i més val que en sobri que no que en falti). El tram que ens queda fins al cim no és gaire millor i de fet en alguns punts hem de tornar a empényer la bici. 

 

Des del cim observem la benastrugança que ens envolta ja que arreu hi ha cortines de pluja que ens fan témer una imminent remullada per la part superior (per la part inferior ja anem calats fins al moll de l'ós).
Iniciem el descens, d'entrada, per pista pedregosa però ben aviat enllacem amb un corriol també força descompost amb una primera part que planeja i una segona que tira avall més decidament, tot i que no sempre és sender ja que hi ha alguns trams de pista abandonada. 


Quan som a la Ripa fem una segona parada per menjar, la qual cosa ens anirà bé per afrontar la penúltima remuntada del dia (malgrat que ara no arriba als 200 m de desnivell); no cal dir-ho, és per sender 99% ciclable però amb una evident manca de continuïtat (si més no, per a un nivell mitjanet). 


El posterior descens, d'uns 200 m de desnivell és, probablement, on trobem la tirada més intererssant de corriol. 


Des de Gabardilla hem de repetir la mateixa operació, és a dir, remuntar uns 200 m, sobretot en bici però amb curts trams de senderisme, per tornar a encarar un altre sender força divertit de baixada (això sí, amb la seva dosi de pedregam incorporada). 


Al final ja no sabem si el sender és divertit o no ja que anem bastant doblegats a causa de la duresa de la ruta, però malgrat tot retornem a L'Aínsa amb un bon regust, no sabem si pels senders, per haver-nos estalviat la pluja amenaçant del dia o per la bona companyia... de ben segur que és per tot plegat, però sobretot per la darrera.