Dia: 14 d'abril de 2013
Distància: 7.7 km
Desnivell: 950m
Durada: 4 hores
Dificultat: ME, S2 (puntualment S3).
Punt de sortida: Vall de Ransol, un quilòmetre abans d'arribar al final de la carretera, just a la bifurcació que hi ha per entrar a unes cases. Amb un bon gruix de neu, la via està tallada en aquest punt.
Davant la previsió d'una pujada de temperatures per diumenge i l'augment del risc d'allaus per fusió a partir de mig matí, busquem un objectiu ràpid, fàcil i un itinerari ben orientat (W): l'agraït Coma de Varilles.
Pugem per terreny conegut, amb una neu ben dura. Els 150m de desnivell ascendeixen entre bosc i anem buscant els passos més oberts per no fer tantes voltes maria. Un cop el terreny aclareix anem remuntant per suaus pendents direcció al cim.
Quan som a punt d'afrontar els darrers 100m de desnivell, el sol que encara no hem tastat comença a treure el nas per les parts més altes i el vent comença a fer acte de presència i ens avisa que no ens concedirà massa temps per esplaiar-nos al cim.
En lloc de pujar fins al coll, ascendim per una canal molt evident que hi ha més a la dreta i fem a peu els darrers 10m+ fins a la cota màxima on absorbim els primers rajos de llum, que no escalfen gens ni mica perquè el vent contraresta els efectes.
Com que la neu continua sense transformar, per fer una mica més temps, ens entretenim a pujar a la punta W. Només són uns 40m+ però, com que el vent no ens dona cap treva, és un picar cim i baixar ràpid per buscar recer.
L'esquiada, excel.lent. Neu dureta, amb una discretíssima làmina de neu primavera, de dalt a baix, sense excepció.
Arribem al cotxe a quarts de dotze del migdia quan se'ns presenten les autoritats andorranes avisant-nos que tanquen la carretera de Ransol per risc d'allaus. Corre, corre,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada