Esquiant la Pica d'Estats

Distància: 17 km.
Desnivell: 2000 m.
Dificultat: BE, S3.
Durada: 2 dies.
Punt de sortida: l'Artiga (Arieja). Per arribar-hi cal fer via per Ax-les-Termes-Tarascon-Vic de Sòç-Marc.
Dia: 12/13 d'abril.

Des de l'aparcament de l'Artiga (1150 m) sortim amb els esquís a l'esquena seguint el GR per una bonica fageda fins a la cota 1500 on ja anem sortint del bosc alhora que ens calcem els esquís. Són les deu del matí i la neu ja està molt transformada de tal manera que ens costa progressar, especialment en els flanquejos ja que la neu no té consistència. A mesura que anem guanyant alçada va millorant i la progressió es fa més còmoda. En general ens movem sempre per pales suaus amb algun flanqueig exposat a les allaus que baixen de la cara N de la Punta d'Escassa, aquest dia ja molt purgada; en canvi, l'arribada al refugi cal fer-la per una breu pala de marcat pendent. Després de tres hores ja som a 'cal' Patrick, guarda del refugi de Pinet.

Dinem tranquil·lament al solet de la terrassa, convenientment orientada al sud, mentre anem veient com les cares est van purgant regularment petites quantitats de neu provinents de les parts més altes. La tarda se'ns fa amena ja que primer el Patrick ens delecta amb uns solos de guitarra roquers (Santana i Chuck Berry) i, posteriorment, amb més rock'n'roll via CD del Rory Gallagher. Una mica més tard arriben el David i el Claudi, manresans amb els que conversem bona part de la tarda; el David ens explica que porta com una mena de pegats de silicona que són fantàstics per evitar les tocadures de les botes d'esquí (efectivament, dies després ho vam comprar i són fantàstics, tant pels tibials com per qualsevol altra part del peu; no és barat -uns 20 €- però es pot fer servir moltes vegades i, per tant, surten millor que els Compeeds o l'esparadrap).

A l'endemà sortim a dos quarts de vuit cap a amunt; com que sabem que la sortida té una certa complexitat decidim sortir amb grampons i fer via per la neu dura que hi ha gràcies a l'excel·lent regel nocturn. Superem el famós flanqueig de la cara O de la Punta d'Escassa en suau descens (30m-), amb purga inclosa i avancem fins a l'Estany d'Estats on ens orientem a l'est i ascendim una curta pala de fort pendent; 

com que anem amb grampons ho fem tot plegat amb certa celeritat de tal manera que anem apropant-nos als grups que portem davant que s'han entretingut en el flanqueig i en la citada pala. A continuació cal fer una segona pala, també molt breu, del mateix calibre que l'anterior (en aquest punt nosaltres fem cas de la traça GPS i ascendim una mica més a l'esquerra per una pala molt més exposada -i és que a la xarxa hi és tot, inclòs el que no hauria d'estar penjat-). 

Passades aquestes dues paletes (cota 2700) la resta fins al cim ja és un passeig que fem amb els esquís als peus; com que ens hem estalviat les parts més tècniques i diferents canvis d'esquís-grampons assolim el cim els primers (sense tenir-ne la més mínima intenció), si més no dels que venim de Pinet ja que de la banda de Broate han aparegut davant nostre el Carles, la Montse i el Jordi; coincidim tots just on deixem els esquís, tot just a 50 m+ del cim, tres hores després de sortir del refugi.

Per al descens desfem camí evitant la pala més dreta que hem fet de pujada, per una neu entre pols-compactada a dalt i primavera incipient a mesura que baixem; el flanqueig, descalçant-nos els esquís a la segona meitat ja que cal remuntar uns pocs metres. 

A tocar del refugi, sense arribar-hi, ens desviem a la dreta per evitar el flanqueig que vam fer de pujada; ara busquem les pales més directes de la N de la Punta d'Escassa, per unes pales plenes de purgues i que ja insinuen que poden ser molt allavoses després de nevades fortes, ara, però, estan amb una neu primavera molt bona i molt estable. 

Quan som a tocar del bosc els esquis tornen a la motxilla i acabem els darrers 400m- tranquil·lament per la fageda que mena a l'aparcament de l'Artiga.

TRAÇA GPS