Distància: 11,5 km
Desnivell: 1150m
Dificultat: BE, S3
Durada total: 6h
Punt de sortida: aparcament de Sorteny.
Dia: 16/04
Sortim des de l'aparcament de Sorteny (1800m) amb els esquís a l'esquena per la pista que duu al refugi homònim fins a la cota 1900 on l'abandonem per creuar el riu de Sorteny i posar-nos a l'obaga de l'Estanyó, punt on ens calcem els esquís, i és que la seva orientació nord li permet aguantar la neu fins ben entrada la temporada. A partir d'aquí anem tirant un llarg flanqueig, pel mig del bosc esclarissat, cap al Riu de l'Estanyó, el qual creuarem en una zona força plana, aproximadament a la cota 2250.
Quan els arbres gairebé desapareixen ens toca remuntar fins guanyar el llom de les Aspres de la Serrera o Roc del Rellotge (cota 2470). Si ho fem així segurament ens tocarà posar-nos els esquís a l'esquena ja que el llom té trams força estrets, per la qual cosa sembla millor continuar foquejant deixant aquesta serra a la nostra esquerra i accedir (E) al llom a la cota 2600, de tal manera que ens estalviarem carregar els esquís a l'esquena; de totes maneres aquell dia la cosa estava tan justeta que a la cota 2700 ja vam haver de deixar els esquís i fer el cim a peu.
(pala de la Serrera des del cim)
La baixada 'bona' des del cim és descendir un centenar de metres a l'esquerra del llom (O) per unes pales-canals de marcat pendent. Com ja hem dit, nosaltres no ens hi vam poder posar fins a la cota 2700 ja que la part alta estava molt pelada (potser haguéssim pogut pujar una mica més però no ho vam veure clar); semblava possible baixar gairebé des del cim per les pales-canals que, en direcció O, baixen al centre del circ, a tocar de l'Estany de l'Estanyó.
Per la seva orientació a les 12 la neu fins als 2400 estava dureta però a partir d'aquest punt cap a baix, bona primavera, fins i tot dins del divertit bosc final.
En definitiva, un molt bon cim que no té la mateixa anomenada que el seu veí Serrera però que segurament té molt més bones vistes i no té res a envejar a efectes d'esquiada, si hi ha neu fins al cim, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada