Traductor

dimarts, 13 de març de 2012

Pass@muntanyes es doctora a la Canal de l'Alt del Comapedrosa

 (remuntant la part superior de la Canal de l'Alt -foto: E. Plana-)

Dia: dissabte 10 de març.
Distància: 10 km.
Desnivell: 1400 m.
Dificultat: molt difícil; MBEA S3, S4 (sí sí, S4, el doble que S2...).
Durada: 6 h.
Exposició: alta.
Orientació: est.

Els bons ens treuen a passejar per celebrar el recent doctorat dels membres pass@muntanyes... i per festejar-ho res de millor que anar a esquiar una gran canal com és la de l'Alt del Comapedrosa amb la més que agradable companyia l'Aniol, l'Edu i el Xavi.

 (baixant la 2a meitat de la canal)

L'itinerari és força evident: d'entrada anem seguint, per una pista molt atrotinada, el GR11 en direcció oest fins que més endavant es va orientant al nord en direcció al Refugi del Pla de l'Estany, al qual no hem d'arribar perquè a la cota 2000 ens tornem a orientar a l'oest per accedir a la Canal de l'Alt. Aquesta canal té dues parts força diferenciades: la primera, foquejable segons les condicions de neu, va des de la cota 2050 a la 2500 amb un pendent entre 25 i 30 graus; la segona s'inicia a partir d'un estretament i arriba fins als 2850 m., s'ha de fer amb els esquís a l'esquena perquè té trams a l'entorn dels 40º (a estones una mica més, a estones una mica menys). Els darrers 70 m fins al cim se suavitza el pendent tot i que a dalt es poden trobar cornises; segons les condicions dels últims 20 m. podrem arribar al cim amb els esquís als peus.

 (sortint de la canal, amb ganes)

Iniciem l'excursió que el solet ja ens acompanya per bé que no ens sembla que anem tard ja que el vent de nord probablement aguantarà la neu dureta tot el dia. Els primers 250 m de desnivell els fem amb els esquís de l'esquena fins a superar un breu tram de bosc superat el qual ja ens posem a la base de la Canal de l'Alt.

 (entrada a la canal)

Els primers metres de desnivell els fem amb els esquís als peus però diferents circumstàncies ens duen a anar-nos-els posant a l'esquena: uns perquè els salten les fixacions noves que encara no dominen, uns altres perquè és la primera sortida de la temporada i 30 graus són molts per començar, uns altres per solidaritat amb els que estrenen la temporada... però sempre ens queda el senyor dels cantells que puja amb els esquís als peus sense aparents dificultats, tret de les físiques, fins a la cota 2500.

 (el senyor dels cantells remuntant amb esquís a la part central de la canal)

En aquest punt ens aturem a canviar d'estris i es produeix l'escena còmica de la sortida: el casc de l'Aniol es regala un descens extra fins que el Xavi, que es troba una vintena de metres per sota, li talla el gaudi fent una recepció a l'estil 'touch down' que recorda molt un passatge de la pel·lícula Ice Age; sort que el Xavi no va actuar com el peresós i no va esberlar el casc a la neu, a mode de celebració.
A partir d'aquí actuem unànimement i ens calcem tots els grampons per afrontar la part més dreta de la canal; la veritat és que els següents 350 m de desnivell es fan pesats amb l'únic consol que la neu és dura i permet progressar amb certa comoditat.

 (darrers metres de la canal abans de sortir a l'avantcim)

Quan som a 20 m d'enllestir, deixem els esquís i remuntem a peu fins al cim on coincidim amb la gent de la UEU. Desfem amb notable celeritat a causa del vent molest que ens ha acompanyat bona part de la pujada i que s'accentua al cim. A causa d'aquest vent, i que el sol ja no pica directament al vessant est, la neu de la primera part està força endurida per la qual cosa cal baixar amb molt cura (i amb molt mal de cames a causa de les vibracions que arriben fins a les orelles);

 (a la part superior del descens, fent un descans per recuperar les cames -foto A. Vilalta-)

però el tema es complica quan arribem a l'estretament ja que la poca neu de la temporada fa que hi hagi molta pedra a la vista, a més, la neu també està molt dura. Dr. Pass@muntanyes s'adona que té la línia vermella molt a prop, és a dir, percep que el seu nivell tècnic comença a estar al límit per afrontar amb seguretat aquest passatge; amb tot, fent escaleta els cantells mosseguen bé i a banda de la incomoditat que suposa baixar així (van ser pocs metres però en van semblar molts) no es pateixen més angoixes.
En aquest punt finalitza la part més exigent i reprenem el descens amb unes condicions molt més bones i que ens permeten guadir dels primers girs sempre aprofitant petites plaques de neu compactada pel vent de bon esquiar (en general, la sensació és de força estabilitat) si no fos pels extres que han fet les cames anteriorment i que ara passen factura.

 (superat l'estretament, el descens és molt més 'relaxat' -foto E. Plana-)

Amb tot, arribem a l'entrada de la canal (ara sortida) havent pogut gaudir la segona meitat del descens (uns més que els altres).

 (part final de la canal)

Ara ja només ens queda desfer pel breu tram de bosc fins enllaçar amb la pista on, poc abans, ens descalcem els esquís i retornem xino-xano al vehicle on ens espera un merescut premi en forma de refresc de la família de les gramínies.

TRACK GPS

I una altra 'versió' dels fets aquí.

P.S.: moltes gràcies al Pep per aclarir-nos alguns dubtes respecte les característiques tècniques de la Canal de l'Alt.

2 comentaris:

pep ha dit...

Molt bona!! Veig que vau gaudir de valent, fantàstic! i sembla que efectivament la canal es pot foquejar, bravo per l'aniol

mos veiem

pass@muntanyes ha dit...

Hola Pep,
sí sí, l'Aniol és un monstre pujant pales dretes i la veritat és que és molt bona opció (si la neu ho permet) perquè si no tota la canal amb els esquís a l'esquena, tal com tu dius, es fa llarga de nassos.
Salut.