Traductor

dimarts, 6 de març de 2012

Redescobrint corriols pel Montsec de Meià



Sortida realitzada diumenge 4 de març de 2012
Distància: 28.5 km
Desnivell: 1000m
Durada: 4h
Dificultat: mitjana-alta
Punt de sortida: Vilanova de Meià
Més informació per visitar la comarca: Noguera

Des del centre del poble iniciem la clàssica ascensió vers el Montsec de Meià per la carretera L913, que segueix paral.lela al riu Boix. Anem guanyant desnivell suaument per asfalt, sempre direcció a La Roca dels Arcs per creuar pel Pas Nou i fins arribar a l'Hostal Roig, ja a la comarca del Pallars Jussà. Malgrat l'escàs atractiu que ens puguin oferir els gairebé 10 quilòmetres d'asfalt, les excepcionals parets d'escalada que ens escorten prenen tot el protagonisme durant la primera part del recorregut; la nostra mirada, sempre enlaire, ens manté ben entretinguts i ens distreu de l'esforç de les nostres pedalades. Com sempre, creuant el congost del Pas Nou, especulem vers l'espectacularitat de l'entorn si no estigués asfaltat.


(direcció al Pas Nou)

Quan som a l'Hostal Roig, abandonem la carretera i tombem a l'esquerra. Iniciem una segona remuntada, ara per la cara nord del Montsec de Meià, tot seguint per una pista, no sempre fàcil i molt sovint pedregosa, que puja fins al Graó Ample (cota 1600m). Durant l'ascens, si la visibilitat ens ho permet, tindrem unes generoses vistes del Pirineu. Aquest dia, però, la meteo no ens és favorable.

(Aquest dia el Pirineu, al fons, no es deixava veure gaire)

Els darrers metres abans d'arribar al coll són especialment durs, però cal dir que són pocs metres d'explosivitat. Això sí, aquest mirador natural ens obliga a fer una aturada obligatòria, fet que ens permetrà estabilitzar les pulsacions d'aquest darrer esforç.

(al Graó Ample destaca, a primera vista, Sant Mamet; a la dreta,  el Montroig)

Recuperats de la pujada, iniciem el descens per un sender que baixa directe i que fins ara no havíem investigat. Ens adonem que el corriol, exceptuant algun breu tram, baixa molt dret i per una zona molt erosionable on és pràcticament impossible evitar les derrapades; per aquest motiu, hem decidit no publicar el track i desaconsellen fer-ho en bici.

(un dels pocs trams on el sender flanqueja)

a la imatge es pot veure molt clarament la descomposició del terreny i l'erosió que provoca la bici; no ho tornarem a fer :-(
les parets sud del Miralpallars

Quan arribem a la pista, tombem a l'esquerra i la seguim durant poc més d'un quilòmetre fins a la Cabana del Serafí, on abandonarem el camí i ens dirigirem cap al sud per enllaçar amb una nova pista que circula per la Serra de Sant Alís. Abans d'arribar a l'ermita, deixem el camí principal i ataquem el segon corriol del dia. Un descens caracteritzat per ser força pedregós, aeri en alguns trams, però assequible i, sobretot, divertidíssim. El sender, en la seva part final, es retroba amb una pista i ben aviat arribem a Santa Maria de Meià.


(descens pels Feixans de la Guineu; al fons, el poble de Santa Maria de Meià)

(la pedra, la protagonista)


Creuem el poble de Santa Maria i continuem per pista fins arribar, en pocs quilòmetres, a Vilanova de Meià on recuperarem el cotxe.

 (arribant a Vilanova de Meià)