Dificultat: S2
Durada: 5h
Accés: Des del nucli de Ransol (Andorra) prenem el camí asfaltat que segueix paral.lel al Riu de la Coma i que ens dóna accés a la Vall de Ransol. Al Pont de Mos tombem a la dreta i avancem per una pista que mor a la borda del Marticella.
Després del cum laude en S4, diumenge retornem a les nostres modestes graduacions: els benvolguts i gratificants S2, hàbitat natural pass@muntanyes, que han estat reclamats i exigits bàsicament i insistentment pel sector més inexpert i alhora minoritari del grup.
Altre cop ens deixem guiar pels que evidencien més coneixement en el tema i, com no podia ser menys, l'encert de l'itinerari escollit (tenint en compte les peticions, la ubicació, la meteo, les condicions de la neu, les orientacions òptimes, i un ampli etcètera de variables... ) serà un èxit.
A les 9 del matí quedem a l'aparcament de la Vall de Ransol però, a mesura que ens apropem al punt de trobada, ens sorprèn la gran afluència de cotxes estacionats al llarg de la carretera. Ens assabentem que hi ha una cursa de muntanya que desfila per aquella zona, fet que ens obliga a reubicar la nostra activitat i escollir (ara sí, per unanimitat) per un entorn menys concorregut. L'Edu ràpidament proposa un pla B que no tenim clar si serà molt esquiable però, si més no, ens assegura tranquil·litat i descoberta d'un nou indret que tots els que hi som presents desconeixem.
Entrant per la vall de Ransol enfilem per una carretera que mor a l'alçada de la Borda del Marticella i que ens permetrà esquiar per la vall d'Incles. Recel·losos de la quantitat i cotes de neu, arranquem amb els esquís a l'esquena però, en breu, apostem per calçar les fustes i remuntar entre bosc sempre buscant lo blanc, que no deixarem en cap moment (excepte alguna petita clapa a l'inici). Aproximadament a la cota 2.100m seguirem les indicacions a l'estany de Querol. Per tal d'arrecerar-nos del vent i, alhora, per tal d'evitar un pujabaixa excessiu, progressarem ben a prop de les parets de Caraup. Superades les basses de les Salamandres, encarem direcció al nostre objectiu Pic de les Pales de la Cabana Sorda, cota 2679m.
Des de les alçades, alguns ja escanegen el perímetre i dissenyen futurs descensos..... Altres, ens limitem al gaudi d'aquest imant que és la muntanya.
(imatges de la segona meitat de l'ascens)
Des de les alçades, alguns ja escanegen el perímetre i dissenyen futurs descensos..... Altres, ens limitem al gaudi d'aquest imant que és la muntanya.
(baixant la primera pala)
Seguidament iniciem l'excel.lent descens fins a la cota 2.250m per tal d'aprofitar al màxim l'esquiada i, a continuació, tornem a posar pells per iniciar una nova remuntada d'uns 100m. Alguns deixaran nova traça en el descens de la pala que dóna a la cabana de Querol.
(baixant cap a la cabana de Querol)
A partir d'aquí ja només ens queda resseguir les traces de retorn, sempre amb els esquís als peus, fins gairebé arribar al cotxe. Un gran jornada d'esquí amb una millor companyia. Per cloure la sessió i celebrar-ho, un preparat ben fresc de malta d'ordi i llúpol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada