Traductor

dimecres, 21 de març de 2012

Volta al Montsec d'Ares pel Congost de Mont-rebei


 (la Noguera Ribagorçana des del Congost)

Distància: 65.5 km
Desnivell: 1.800m
Durada:  9h
Dificultat: molt alta en els senders
Punt de sortida: Àger.
Més informació per visitar la comarca: La Noguera.

Itinerari circular, llarg, amb desnivells considerables i amb un suplement incorporat de senders exposats i gens fàcils per fer-los damunt la bici. Una ruta que ha portat controvèrsia entre els pass@muntanyes però, això sí,  sense arribar la sang al riu  malgrat tenir-lo ben a prop.... 

 (l'observatori astronòmic)

El punt de sortida és el poble Àger i remuntem direcció el coll d'Ares durant uns 7 quilòmetres, amb una primera part que circula per camins en bon estat i, més endavant, per pista asfaltada.

 (l'alternativa a l'asfalt de pujada)

Els darrers 1.5 km seguirem indicacions del centre btt per estalviar-nos una mica de quitrà i pujar més directes. A l'alçada de 1.100m abandonem definitivament la carretera i seguim per pista fins arribar al Castell Sant Llorenç, en runes, on iniciarem el primer descens per un corriol que s'orienta cap al congost de Montrebei, amb alguns trams exposats al principi i un terreny discontinu quant a la ciclabilitat (tot i que la majoria es pot fer damunt la bici). L'indret és indiscutiblement excepcional; el mitjà per accedir-hi, és més qüestionable....

 (descendint cap al Mas Carlets)

A partir de Mas Carlets continuem el nostre descens cap a l'estret per un sender que millora molt per a les bicis i que gaudirem sense trobar-hi gaires dificultats, tot i que el darrer tram abans d'entrar al congost es complica per l'excés de pedra solta combinada amb una major exposició a mesura que ens atansem a les parets.
Tot el recorregut estrictament de congost nosaltres el farem arrossegant la bici; és diumenge i la concurrència és considerable. Atenció, malgrat no estar prohibit l'accés a les bicis, cal extremar les precaucions per als que decideixin fer-ho damunt la btt; l'exposició és màxima en tot l'estret (més tard, el forestal de guàrdia ens comentarà que les úniques caigudes produïdes al congost han estat de ciclistes i el pati, per als que no l'heu visitat, és de vertigen).

 (sortint del Congost)

Un cop creuat el congost arribem a la zona d'esbarjo i punt d'informació del parc on devorem el nostre entrepà i tot l'aliment que havíem carregat a la motxilla; recarregades les piles (no al 100%), iniciem un nou ascens, ara per la cara nord del Montsec d'Àger. Ascendim sense complicacions per la tranquil.la carretera d'Alsamora i al coll de Fabregada tornem a descendir, encara per asfalt, fins a Beniure. A continuació, seguim indicacions de GR fins a l'estació de Cellers per camins més o menys còmodes; tot i que la tendència serà en descens, trobarem una primer part amb algun pujabaixa.
Quan som a l'estació de Cellers fem una aturada breu però necessària per a les nostres reserves. Ens veiem obligats a una nova ingesta de calories. Afortunadament trobem el bar obert i, sense entretenir-nos,  demanem qualsevol producte amb sucre que ens permeti afrontar els propers 20 quilòmetres i 600m de desnivell acumulat (amb trencacames inclòs).
A partir de l'alberg recuperem novament asfalt per creuar el congost de Terradets i retrobar la cara sud del Montsec d'Ares. Sempre que ens sigui possible procurem utilitzar l'antiga carretera, més tranquil.la. A l'alçada de Roca Regina no tenim altra opció que continuar per la C-13 fins a la bifurcació amb la C-12, la qual prendrem direcció Àger. En total tornem a sumar 10 quilòmetres més d'asfalt. A l'estació de tren d'Ager abandonem definitivament la carretera i seguirem les indicacions de GR.

 (les parets S del Sant Alís)

Seguidament enllacem amb una pista que ens presenta una primera rampa demolidora i que ens xucla les poques energies que ens queden. Després d'aquest cruel passatge (sobretot tenint en compte el desgast que portem acumulats), ara sí, continuarem per camí en bon estat. Ara bé, el bon ferm no pressuposa un rodatge relaxat. Malgrat acabar amb les dificultats tècniques, les nostres cames es veuran obligades a afrontar uns continus pujabaixa que no deixarem fins arribar a Àger, un inacabable trencacames que afegirà més desnivell acumulat a la ruta per, al final, classificar-la com a dura jornada betera.

I aquí teniu un recull fotogràfic de la fantàstica jornada, amenitzat amb una música que ens recorda que aquestes parets van fer de frontera entre cultures ara ja fa molts segles: