(de baixada, creuant el Llac de Gerber)
Dia: dissabte, 17 de març.
Distància: 14,5 km.
Desnivell: 1150 m.
Dificultat: BE(A) S2, S3
Durada total: 6 h.
Punt de sortida: 4 corbes més amunt de la Mare de Déu de les Ares (a la carretera de la Bonaigua -C28-) hi ha un petit aparcament.
Més informació per visitar la comarca: Pallars Sobirà.
50 metres després de l'aparcament ja ens calcem els esquís i anem pujant per la part dreta de la pala que dóna accés a la Vall de Gerber, buscant els desnivells més acceptables per foquejar (20-25º) (cal vigilar perquè baixen canals de la part superior que són molt allavoses). La neu està dureta però permet de progressar sense ganivetes. Quan entrem a la vall el desnivell decreix fins a gairebé planejar; pel mig hi ha breus puja i baixa gràcies a la presència de petits estanys, una constant durant tot l'ascens. A l'entrada del Llac de Gerber ens desviem a l'esquerra (S) en un tram que es posa una mica més dret fins arribar a l'Estany Llong on tornem a tenir un altre tram de flanqueig de breus puja i baixa.
(remuntem cap al refugi sense creuar l'Estany de Gerber)
El següent punt de referència és el Refugi Mataró el qual veiem damunt una roca i que superarem deixant-lo a l'esquerra sense arribar-hi.
(remuntant cap al Còth der Llac Glaçat amb el Refugi Marató al fons)
Passat el refugi anem a guanyar el Còth der Llac Glaçat fent un flanqueig que, segons la neu, pot ser més o menys exigent; en aquesta ocasió es passa sense problemes gràcies a l'orientació sud que permet una primera transformació.
(arribant al Còth der Llac Glaçat)
Des del coll tan sols ens queda remuntar fins al collet que hi ha entre el Tuc de Saboredo i el Pic d'Amitges un ample llom esquitxat de grans roques de fàcil progresssió. A tocar del collet deixem els esquís perquè hi ha molta pedra a la vista (i a més perquè els darres metres són força exposats) i ens calcem els grampons fins al cim on arribem sense dificultats.
(al cim amb les Maladetes al fons)
Des del cim desfem ràpidament perquè sembla que es vulgui començar a tapar. La primera pala fins al còth té la neu força dura, amb algun tram de pols-ventat, però raonablement esquiable. Des del còth baixem més directes cap l'Estany Negre de Dalt per una neu primavera excel·lent.
(baixant cap l'Estany Negre de Dalt)
Passem entre l'estany i el refugi i sempre anem seguint a prop del curs d'aigua que hi ha entre l'Estany Negre de Dalt i l'Estany de Gerber, per tant, per un itinerari diferent al de pujada, amb la finalitat d'intentar evitar un parell de puja i baixa que hem fet en l'ascens. Per arribar fins a l'Estany de Gerber cal baixar per una breu canal més dreta. Just abans, però, dos esquiadors que són per la zona ens confirmen que el gruix de gel de l'estany és considerable (des de dalt no ho sembla). Per tant, decidim creuar-lo pel bell mig amb una certa tensió. Passat l'estany enllacem amb el tram més desagraït per fer amb els esquís ja que hi ha un parell de remuntadetes força empipadores; això sí, som a tocar de la darrera pala que sospitem que trobarem al punt. I, efectivament, afrontem la pala que baixa directament al Refugi de les Ares (200 m a uns 30º) per una neu primavera que ens fa oblidar les penúries precedents en forma de puja i baixa, fins a l'extrem que baixem més del compte i, finalment, haurem de remuntar durant 5 minuts amb els esquís a l'esquena per tornar a l'aparcament.
(arribant al Refugi de les Ares)
En definitiva, un recorregut que no és una gran esquiada però que sí que assegura una gran jornada d'esquí de muntanya gràcies a l'ambient de les Agulles d'Amitges i els estanys. Pel que fa a la neu, una mica en la línia d'aquesta temporada; tot i que encara en queda força es veu la manca respecte altres anys, per exemple, sembla que baixar per la Vall de Cabanes vol dir fer el darrer tram amb els esquís a l'esquena i, també, per creuar el Coll de Bassiero està pelat a la meitat superior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada