Traductor

dilluns, 27 d’agost del 2012

Ascensió al Malh de Bolard (2750 m) per l'aresta nord


Distància: 16 km
Desnivell: 1800m
Dificultat: mitjana
Exposició: alta en l'aresta
Durada: 7h
Accés: vall de Birós, aparcament d'Eylie

Deixem el cotxe en l'aparcament que hi ha al final de la pista de la vall de Birós, al costat de l'antiga fàbrica de tractament de minerals d'Eylie. Remuntem uns metres la pista, tot just per creuar el riu Urets i ben aviat l'abandonem per seguir un sender que puja a l'esquerra, on hi ha un rètol que indica GR10 i Col de l'Arech. Excepte els primers metres més exigents, durant aquesta primera part del trajecte remuntem per suaus prats i creuem algun tram de bosc on anirem trobant restes de les instal.lacions que permetien traslladar els materials de les antigues explotacions mineres. 



Un cop al coll, ens desviem de les traces de GR i ens orientem clarament al sud per remuntar fortament cap al Tuc dera Coma de Lòsa, 2489m. Aprofitem per admirar, sota el petit circ que es desprèn de les parets de la cara est del Bolard, el 'petit Machu Pichu': antigues barraques mineres edificades enmig d'un esperó rocós que s'aixeca, a 2350m d'alçada. 


A partir d'aquesta cota secundària, la vista la concentrem en el nostre pas; cal tenir activades totes les precaucions ja que iniciem la part més complicada i entretinguda de l'ascensió. Resseguirem l'aresta nord del Bulard amb molta atenció, fent ús de les mans i buscant millor el pas entre les grans roques, algunes de les quals de dubtosa estabilitat. No hi ha passos difícils però l'aresta és molt aèria. 



Els darrers 100 metres abans d'arribar al cim remunten novament per terreny fàcil. A la cota màxima, la superfície s'amplia i les vistes canvien de vessant. D'esquerra a dreta: Mont Valier, Barlonguera, Coma d'Orla, Beret, Montardo, Mulleres, Aneto, gelera i companyia,.... i Maubèrme, direcció cap a on ens encaminem.
Seguirem la cresta direcció oest fins arribar al coll de Villeneuve, on una gran fita ens indica que hem de canviar de rumb. Hem de retornar al vessant d'Urets i per això caldrà descendre per una llarga i descomposta tartera que es desprèn del coll esmentat. 



Un cop superada la part més pedregosa seguirem descendint per zona herbosa i, a la cota 2000 aprox., tombarem a l'esquerra, en diagonal, per baixar a la cabana i al petit llac d'Urets, on enllaçarem amb el camí de les mines; el sender baixa paral.lel al riu d'Urets (GR) fins a l'esplanada del circ de la Plagne. En aquest punt només ens resta seguir la pista que ens portarà fins a l'aparcament d'Eylie.