Distància: 19 km
Desnivell: 2.200m
Dificultat: alta
Exposició: alta
Durada: 9.30h
Matrícula d'honor per a
aquesta gran circular que culmina amb un tres mil ben entretingut fins
arribar a la seva cota màxima. Recorregut excepcional
paisatgísticament, amb punts d'interès remarcables i no exempts de
dificultat. Itinerari sorprenentment solitari que, com a
conseqüència, també el traçat del camí es veurà condicionat.
Tot plegat una gran i llarga jornada, físicament dura, amb una alta
dosi d'exposició i una bona grimpada gens fàcil (PD) en l'ascens al
cim. Per cloure la jornada i afegir-hi més tensió i un extra
d'esgotament, la traca final: els núvols i algun ruixat escadusser
que ens acompanyen durant tot el recorregut, ara sí ara no, al final
ens sorprenen amb una bona tempesta acompanyada de trons i llamps que
ens obliguen a accelerar més de l'estrictament necessari. Per
fortuna nostra, el refugi Prat Long ens protegirà d'aquesta explosió
metereològica que en plena muntanya es magnifica.
Aparquem el cotxe al
final de la vall de Lis i iniciem el recorregut pel camí que surt al
costat de la central elèctrica. La cascada de l'infern ens dóna la
benvinguda a aquest sorprenent i abrupte entorn. El corriol s'endinsa
i va guanyant desnivell pel frondós bosc de Suberlenc.
Fins
aproximadament la cota 1.600m seguirem per un definit sender que ens
permet gaudir de l'espectacular i encaixonat barranc de l'infern amb
alguns salts destacables com és el 'gouffre d'enfer'. A la
bifurcació amb la 'Rue d'enfern' el traçat del camí es deteriora
dràsticament. Nosaltres seguim guanyant desnivell direcció el
refugi i les mines de Cabrioules. El camí, a poc a poc, va perdent
definició, engolit per tota la vegetació i pel poc trànsit que hi
circula. Fins a la cabana de Cabrioules les indicacions són molt
escasses però a partir d'aquest refugi ja trobem pintades que ens
indiquen direcció al refugi guardat Maupas. Durant una bona estona,
i per tal de creuar diversos barrancs que es desprenen del Queyrat,
seguirem aquestes marques amb un flanqueig que es converteix més
aviat amb un pujabaixa massa dolorós per a les cames i
psicològicament desmoralitzant tenint en compte el desnivell que ens
queda pendent de superar. Quan som a la línia del Lézat, iniciem
una nova remuntada, sempre buscant la zona més herbosa i, per tant,
més còmoda per progressar. A l'alçada del contrafort ens espera
una descomposta tartera que hem de guanyar de la millor manera
possible fins a la base del cim. A partir d'aquí accedim en diagonal
a una primera terrassa (NE) i iniciem la grimpada buscant els passos
més evidents tot i que no gens fàcils i força exposats.
Els
darrers metres per arribar al cim són per un fàcil llom. Pel
descens desfem camí fins a superar la tartera. Descendim fins
recuperar el camí de les mines i resseguim el contorn del Circ de
Cabrioules direcció al Refugi del Maupas fins a la bifurcació de
senders on nosaltres abandonem el camí senyalitzat. Seguirem pel
sender que flanqueja el circ i els diversos torrents que baixen. El
sender es troba en senyals evidents d'abandonament; a banda d'una
gran exposició trobarem alguns trams força deteriorats i delicats,
sobretot a l'hora de superar les torrenteres.
Quan superem els tubs
de la canalització d'aigua i les instal·lacions del telefèric EDF,
ens retrobem amb el camí ben traçat que puja al Refugi de Maupas.
En aquest indret el temps empitjora i ens toca córrer fins a la
cabana de Prat Long on ens resguardem fins que passa la tempesta. Ara
sí, ens queda el darrer (dolorós i interminable) descens pel
torrent de Houradade i nova entrada al frondós bosc de Suberlenc
fins arribar a l'aparcament on hem de fer un extra d'estiraments per
alleugerir els imminents efectes secundaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada