Traductor

dimecres, 8 d’agost de 2012

Cum Laude al Circ de Cabrioules i pic de Lézat


Distància: 19 km
Desnivell: 2.200m
Dificultat: alta
Exposició: alta
Durada: 9.30h


Matrícula d'honor per a aquesta gran circular que culmina amb un tres mil ben entretingut fins arribar a la seva cota màxima. Recorregut excepcional paisatgísticament, amb punts d'interès remarcables i no exempts de dificultat. Itinerari sorprenentment solitari que, com a conseqüència, també el traçat del camí es veurà condicionat. Tot plegat una gran i llarga jornada, físicament dura, amb una alta dosi d'exposició i una bona grimpada gens fàcil (PD) en l'ascens al cim. Per cloure la jornada i afegir-hi més tensió i un extra d'esgotament, la traca final: els núvols i algun ruixat escadusser que ens acompanyen durant tot el recorregut, ara sí ara no, al final ens sorprenen amb una bona tempesta acompanyada de trons i llamps que ens obliguen a accelerar més de l'estrictament necessari. Per fortuna nostra, el refugi Prat Long ens protegirà d'aquesta explosió metereològica que en plena muntanya es magnifica.
Aparquem el cotxe al final de la vall de Lis i iniciem el recorregut pel camí que surt al costat de la central elèctrica. La cascada de l'infern ens dóna la benvinguda a aquest sorprenent i abrupte entorn. El corriol s'endinsa i va guanyant desnivell pel frondós bosc de Suberlenc. 



Fins aproximadament la cota 1.600m seguirem per un definit sender que ens permet gaudir de l'espectacular i encaixonat barranc de l'infern amb alguns salts destacables com és el 'gouffre d'enfer'. A la bifurcació amb la 'Rue d'enfern' el traçat del camí es deteriora dràsticament. Nosaltres seguim guanyant desnivell direcció el refugi i les mines de Cabrioules. El camí, a poc a poc, va perdent definició, engolit per tota la vegetació i pel poc trànsit que hi circula. Fins a la cabana de Cabrioules les indicacions són molt escasses però a partir d'aquest refugi ja trobem pintades que ens indiquen direcció al refugi guardat Maupas. Durant una bona estona, i per tal de creuar diversos barrancs que es desprenen del Queyrat, seguirem aquestes marques amb un flanqueig que es converteix més aviat amb un pujabaixa massa dolorós per a les cames i psicològicament desmoralitzant tenint en compte el desnivell que ens queda pendent de superar. Quan som a la línia del Lézat, iniciem una nova remuntada, sempre buscant la zona més herbosa i, per tant, més còmoda per progressar. A l'alçada del contrafort ens espera una descomposta tartera que hem de guanyar de la millor manera possible fins a la base del cim. A partir d'aquí accedim en diagonal a una primera terrassa (NE) i iniciem la grimpada buscant els passos més evidents tot i que no gens fàcils i força exposats. 



Els darrers metres per arribar al cim són per un fàcil llom. Pel descens desfem camí fins a superar la tartera. Descendim fins recuperar el camí de les mines i resseguim el contorn del Circ de Cabrioules direcció al Refugi del Maupas fins a la bifurcació de senders on nosaltres abandonem el camí senyalitzat. Seguirem pel sender que flanqueja el circ i els diversos torrents que baixen. El sender es troba en senyals evidents d'abandonament; a banda d'una gran exposició trobarem alguns trams força deteriorats i delicats, sobretot a l'hora de superar les torrenteres. 




Quan superem els tubs de la canalització d'aigua i les instal·lacions del telefèric EDF, ens retrobem amb el camí ben traçat que puja al Refugi de Maupas. En aquest indret el temps empitjora i ens toca córrer fins a la cabana de Prat Long on ens resguardem fins que passa la tempesta. Ara sí, ens queda el darrer (dolorós i interminable) descens pel torrent de Houradade i nova entrada al frondós bosc de Suberlenc fins arribar a l'aparcament on hem de fer un extra d'estiraments per alleugerir els imminents efectes secundaris.