Traductor

dijous, 30 d’agost de 2012

Mala Cara, Larraca i un corriol rèptil


(Candanchú vist des de l'inici del descens)

Distància: 18 km.
Desnivell: 950 m (200 a peu).
Dificultat: alta.
Exposició: alta.
Durada: 4h.
Punt de sortida: Candanchú.

Candanchú - Port de Somport - Astún - Pico Mala Cara - Larraca - Rocas Rojas - Candanchú

Des de Candanchú remuntem sempre per asfalt fins arribar a l'estació d'Astún on prenem una pista que puja còmodament pel mig dels ferros de l'estació i de les ovelles que ara hi pasturen. 


(Pedalant per les pistes d'Astun)

Cap a la cota 1950 ens desviem a l'esquerra direcció un coll on acaba un telecadira; en aquest punt deixem les bicis i acabem de remuntar els 200 m de desnivell que ens separa del cim Mala Cara al qual arribarem per un llom que de vegades s'estreny força. 

(El Mieidia d'Aussau i el cim de Mala Cara)

(al llom, tornant del cim)

Des del cim tenim davant la cara S del Mieidia d'Aussau. Recuperades les btts reprenem la direcció cap al cim de Larraca el qual assolirem amb unes darreres rampes més exigents. 
Ara ja encarem el descens amb un primer tram força indefinit però de marcadíssim desnivell... cul enrere i avall; passats uns 100 m de desnivell el sender tomba a l'esquerra al mateix temps que es fa més evident. 

(inici del descens, al 30%)

Aquest corriol baixa uns 650 m de desnivell serpentejant per terreny net però amb uns revolts molt tancats que demanen tècnica si no es vol anar posant el peu a terra. El sender no dóna treva perquè, a més, té alguns passos força exposats, però malgrat aquesta exigència es gaudeix des de dalt fins a baix.

(part superior del corriol, amb l'estació de Canfranc al fons)

(arribant a Candanchú)

dimecres, 29 d’agost de 2012

Estany d'Aranh i ascensió al pic dera Ar (Har)


Distància: 20km
Desnivell: 1700m
Durada: 6.30h
Dificultat: fàcil
Accés: vall de Birós; deixem el cotxe a l'entrada del llogaret de Frechendech.

Excursió que s'endinsa pels frondosos boscos de Birós, amb un evident i net sender que ens permet guanyar molt suaument els 500m primers, sempre ben a prop del riu de l'Isard. 


Des de la cabana d'Illau fins a l'estany d'Araign el corriol puja una mica més directe. Quan som davant la presa, pugem un moment al refugi d'Araign per poder veure amb bona perspectiva l'estany i el petit circ que el resguarda. Tot seguit desfem camí fins als peus de la presa i prenem direcció contrària per pujar al Pic der Ar (Har). 


Seguirem marques de GR fins al coll de Bentaillou i d'aquí ens desviem a l'esquerra per remuntar el llom que ens durà sense cap complicació al Pic der Ar (2424m). Aquest dia ens trobem amb un extensíssim mar de núvols que cobreix les valls a banda i banda. Per damunt seu s'aixequen més que mai les majestuses parets del Mauberme; al fons el Mont Valier i, a l'oest els Pics de la Serre Haute i el Crabère.



Pel retorn desfem camí fins a l'estany i baixem pel camí de Birós tot passant per la cabana d'Illau. Poc després ens desviem per creuar el riu i resseguir el sender que ens aproxima al refugi forestal i la Chapelle de l'Isard. Aproximadament a la cota 1100 enllacem amb el corriol de pujada. Només ens resta desfer camí fins arribar a l'aparcament.

dilluns, 27 d’agost de 2012

Ascensió al Malh de Bolard (2750 m) per l'aresta nord


Distància: 16 km
Desnivell: 1800m
Dificultat: mitjana
Exposició: alta en l'aresta
Durada: 7h
Accés: vall de Birós, aparcament d'Eylie

Deixem el cotxe en l'aparcament que hi ha al final de la pista de la vall de Birós, al costat de l'antiga fàbrica de tractament de minerals d'Eylie. Remuntem uns metres la pista, tot just per creuar el riu Urets i ben aviat l'abandonem per seguir un sender que puja a l'esquerra, on hi ha un rètol que indica GR10 i Col de l'Arech. Excepte els primers metres més exigents, durant aquesta primera part del trajecte remuntem per suaus prats i creuem algun tram de bosc on anirem trobant restes de les instal.lacions que permetien traslladar els materials de les antigues explotacions mineres. 



Un cop al coll, ens desviem de les traces de GR i ens orientem clarament al sud per remuntar fortament cap al Tuc dera Coma de Lòsa, 2489m. Aprofitem per admirar, sota el petit circ que es desprèn de les parets de la cara est del Bolard, el 'petit Machu Pichu': antigues barraques mineres edificades enmig d'un esperó rocós que s'aixeca, a 2350m d'alçada. 


A partir d'aquesta cota secundària, la vista la concentrem en el nostre pas; cal tenir activades totes les precaucions ja que iniciem la part més complicada i entretinguda de l'ascensió. Resseguirem l'aresta nord del Bulard amb molta atenció, fent ús de les mans i buscant millor el pas entre les grans roques, algunes de les quals de dubtosa estabilitat. No hi ha passos difícils però l'aresta és molt aèria. 



Els darrers 100 metres abans d'arribar al cim remunten novament per terreny fàcil. A la cota màxima, la superfície s'amplia i les vistes canvien de vessant. D'esquerra a dreta: Mont Valier, Barlonguera, Coma d'Orla, Beret, Montardo, Mulleres, Aneto, gelera i companyia,.... i Maubèrme, direcció cap a on ens encaminem.
Seguirem la cresta direcció oest fins arribar al coll de Villeneuve, on una gran fita ens indica que hem de canviar de rumb. Hem de retornar al vessant d'Urets i per això caldrà descendre per una llarga i descomposta tartera que es desprèn del coll esmentat. 



Un cop superada la part més pedregosa seguirem descendint per zona herbosa i, a la cota 2000 aprox., tombarem a l'esquerra, en diagonal, per baixar a la cabana i al petit llac d'Urets, on enllaçarem amb el camí de les mines; el sender baixa paral.lel al riu d'Urets (GR) fins a l'esplanada del circ de la Plagne. En aquest punt només ens resta seguir la pista que ens portarà fins a l'aparcament d'Eylie.

dijous, 23 d’agost de 2012

A les mines de Ventalhor en BTT


Distància: 27,5 km.
Desnivell: 1150 m.
Dificultat: molt alta.
Exposició: molt alta.
Ciclabilitat de pujada: 100%.
Ciclabilitat de baixada: 50%.
Durada: 5.30 h.
Punt de sortida: Sentein.

Des de Sentein sortim direcció sud remuntant suaument la vall de Biros cap Eylie per asfalt; a l'alçada d'aquest llogaret s'acaba la carretera i comencem a ascendir per l'espectacular pista que puja fins les antigues instal·lacions de les mines de Vantelhor (Bentaillou). La pista no té un percentatge desmesurat però el terreny és d'aquells on la bici s'agafa de valent i sembla que superi el 10% (no és el cas); a més, no s'hi val a badar perquè té trams molt aeris on una caiguda seria dolentíssima.



Assolim les antigues instal·lacions després de guanyar 1100 m. El pla que portem és creuar pel coll del Pic de l'Har però cal carregar la BTT 350 m a l'esquena i, a més, segons la ressenya el descens és molt difícil i és molt probable que depassi el nostre nivell; per tant, ens deixem seduir visualment pel GR 10 que té un primer tram espectacular... 


a veure si ens privarem de més de 1000 m de sender sense haver de carregar; però no, fet aquest primer flanqueig per una antiga pista de les mines la cosa s'espatlla completament i, excepte algunes breus parts, ens toca arrossegar la bici durant uns 600 m de desnivell, més o menys fins que entra al bosc on ens podem desfogar, molt mínimament, del fiasco de baixada. 






Finalment, encara tenim una mica d'ànims per seguir uns corriols que portem de la traça original... però igualment finalitzem la ruta amb un regust intens de fracàs.

La traça GPS que adjuntem, per raons evidents, només té la part de pujada fins a les mines; un ascens que per si sol ja val la pena.

dimarts, 21 d’agost de 2012

Pic Barlonguera per la cara nord



Distància: 17.5km
Desnivell: 2100m
Dificultat: mitjana
Durada: 8.30h
Accés: vall de Ribérot, zona d'aparcament del pla de Lalau, a prop de la Maison du Mont Valier.

Amb un inici boscós i tot seguint indicacions de GR, superem els primers metres de desnivell per forts pendents ascendint ben a prop del barranc del Trapech. A poc a poc, i a mesura que sortim de la zona boscosa, les línies es moderen i el sender ens permet guanyar alçada més pausadament tot puntejant les cabanes que es troben disseminades per la vall. Superem la cabana de l'Artiga i la de Trapech i, a pocs metres per damunt nostre, ja es visualitza la cabana Clot du Lac. 


Sense arribar-hi, nosaltres ens desviem del seu trajecte així com també abandonem les traces del GR10. Seguim guanyant desnivell en direcció contrària, tot creuant el barranc de Trapech i enfilant pel corriol fins arribar al Pas de l'Esque, punt d'inflexió que ens permet canviar de vall. Des de la cota 2178m hem de perdre uns 200 metres, els primers força aeris però equipats amb passamans, per acostar-nos a la cabana de Trinque i creuar el barranc de Peyralade. A continuació tornem a remuntar seguint les marques del GR transfronterer, direcció al port de Barlonguère i a la cabana homònima. Sense arribar-hi, ens desviem a la cota 2.250m, creuem el rierol, i remuntem direcció oest, cap al Pic de Barlonguera. Durant aquesta darrera part del recorregut trobarem fites que ens guiaran. A partir de l'estany du Mil, i especialment els darrers metres abans del cim, el terreny és força descompost i exposat.


Pel retorn desfem camí fins a les proximitats de la Cabana de Trinque. A partir d'aquí seguirem un hipotètic sender que baixa paral.lel al riu de Peyralade. Superarem una nova cabana i el ramat de vaques que sembla custodiar-la i no serà fins a l'alçada del bosc on el corriol es torna a fer més visible, amb uns pendent inicials molt forts però que a mesura que perdem alçada se suavitzen. Per sorpresa nostra, aquesta cop ens veurem resseguint metres i metres de cablejat amb la pretesa funció de barra protectora (no tenim clar per a qui... potser per evitar que el bestiar s'esbarranqui).



dijous, 16 d’agost de 2012

Rutes en BTT per l'Alta Ribagorça a la Vèrtex



La revista Vèrtex publica en el darrer número (juliol-agost 2012, núm. 43) un reportatge de rutes en BTT per l'Alta Ribagorça de la factoria Pass@muntanyes.

Alta Ribagorça. Alta volada en BTT


En total són 4 recorreguts que us permetran conèixer els racons més significatius d'aquesta comarca. No cal dir que hi trobareu itineraris 100% Pass@muntanyes però també altres rutes aptes per a tots els públics. Especialment, voldríem destacar la volta per les valls de Barravés i de Boí, 50 km i 1850 m de desnivell d'autèntica BTT en un entorn privilegiat; imprescindible.
A continuació, unes fotos de l'última estada a la Vall de Boí d'aquest estiu, en companyia del Jordi (xerpa) i l'Alberto.







Més informació per visitar la comarca: Alta Ribagorça

dimecres, 8 d’agost de 2012

Cum Laude al Circ de Cabrioules i pic de Lézat


Distància: 19 km
Desnivell: 2.200m
Dificultat: alta
Exposició: alta
Durada: 9.30h


Matrícula d'honor per a aquesta gran circular que culmina amb un tres mil ben entretingut fins arribar a la seva cota màxima. Recorregut excepcional paisatgísticament, amb punts d'interès remarcables i no exempts de dificultat. Itinerari sorprenentment solitari que, com a conseqüència, també el traçat del camí es veurà condicionat. Tot plegat una gran i llarga jornada, físicament dura, amb una alta dosi d'exposició i una bona grimpada gens fàcil (PD) en l'ascens al cim. Per cloure la jornada i afegir-hi més tensió i un extra d'esgotament, la traca final: els núvols i algun ruixat escadusser que ens acompanyen durant tot el recorregut, ara sí ara no, al final ens sorprenen amb una bona tempesta acompanyada de trons i llamps que ens obliguen a accelerar més de l'estrictament necessari. Per fortuna nostra, el refugi Prat Long ens protegirà d'aquesta explosió metereològica que en plena muntanya es magnifica.
Aparquem el cotxe al final de la vall de Lis i iniciem el recorregut pel camí que surt al costat de la central elèctrica. La cascada de l'infern ens dóna la benvinguda a aquest sorprenent i abrupte entorn. El corriol s'endinsa i va guanyant desnivell pel frondós bosc de Suberlenc. 



Fins aproximadament la cota 1.600m seguirem per un definit sender que ens permet gaudir de l'espectacular i encaixonat barranc de l'infern amb alguns salts destacables com és el 'gouffre d'enfer'. A la bifurcació amb la 'Rue d'enfern' el traçat del camí es deteriora dràsticament. Nosaltres seguim guanyant desnivell direcció el refugi i les mines de Cabrioules. El camí, a poc a poc, va perdent definició, engolit per tota la vegetació i pel poc trànsit que hi circula. Fins a la cabana de Cabrioules les indicacions són molt escasses però a partir d'aquest refugi ja trobem pintades que ens indiquen direcció al refugi guardat Maupas. Durant una bona estona, i per tal de creuar diversos barrancs que es desprenen del Queyrat, seguirem aquestes marques amb un flanqueig que es converteix més aviat amb un pujabaixa massa dolorós per a les cames i psicològicament desmoralitzant tenint en compte el desnivell que ens queda pendent de superar. Quan som a la línia del Lézat, iniciem una nova remuntada, sempre buscant la zona més herbosa i, per tant, més còmoda per progressar. A l'alçada del contrafort ens espera una descomposta tartera que hem de guanyar de la millor manera possible fins a la base del cim. A partir d'aquí accedim en diagonal a una primera terrassa (NE) i iniciem la grimpada buscant els passos més evidents tot i que no gens fàcils i força exposats. 



Els darrers metres per arribar al cim són per un fàcil llom. Pel descens desfem camí fins a superar la tartera. Descendim fins recuperar el camí de les mines i resseguim el contorn del Circ de Cabrioules direcció al Refugi del Maupas fins a la bifurcació de senders on nosaltres abandonem el camí senyalitzat. Seguirem pel sender que flanqueja el circ i els diversos torrents que baixen. El sender es troba en senyals evidents d'abandonament; a banda d'una gran exposició trobarem alguns trams força deteriorats i delicats, sobretot a l'hora de superar les torrenteres. 




Quan superem els tubs de la canalització d'aigua i les instal·lacions del telefèric EDF, ens retrobem amb el camí ben traçat que puja al Refugi de Maupas. En aquest indret el temps empitjora i ens toca córrer fins a la cabana de Prat Long on ens resguardem fins que passa la tempesta. Ara sí, ens queda el darrer (dolorós i interminable) descens pel torrent de Houradade i nova entrada al frondós bosc de Suberlenc fins arribar a l'aparcament on hem de fer un extra d'estiraments per alleugerir els imminents efectes secundaris.